Avui celebrem un gran mestre d’espiritualitat que visqué entre dos segles, el XVI i el XVII, recollí en si el millor dels ensenyaments i de les conquestes culturals del segle que acabava, tot reconciliant l’herència de l’humanisme amb la tendència envers l’absolut, pròpia dels corrents místics.

Francesc seguí la crida del Senyor i, el 1593, fou ordenat sacerdot. El 1602 esdevingué bisbe de Ginebra. És apòstol, predicador, escriptor, home d’acció i d’oració; compromès en fer realitat els ideals del concili de Trento; implicat en la controvèrsia i en el diàleg amb els protestants.

Però és, sobretot, un director d’ànimes: escriví un dels llibres més llegits de l’era moderna, la “Introducció a la vida devota” (1607): sant Francesc de Sales adreça una invitació que en la seva època pogué semblar revolucionària. És la invitació a ser completament de Déu, vivint en plenitud la presència en el món i els deures del propi estat.

—Així naixia la crida dels laics, l’interès per la consagració de les coses temporals i per la santificació de la vida quotidiana, aspectes en els que insistiran el Concili Vaticà II i l’espiritualitat del nostre temps.