Avui celebrem la memòria de sant Tomàs d'Aquino (1225-1274), membre de l'Orde de Predicadors, sacerdot i Doctor de l'Església. Va dedicar tota la vida a l'estudi i a l'ensenyament de la teologia catòlica. I ho va fer conscient que així feia un servei a la fe, a l'Església i a la humanitat.

Un servei a la fe: la teologia no consisteix a inventar la fe, ni tan sols interpretar-la segons el propi gust. El teòleg parteix de la fe de l'Església i malda per entendre-la en el seu verdader sentit i, assolit aquest, per fer-la conciliable amb la ciència i cultura del temps sense deformar-la. Fent això, el teòleg realitza un gran servei a la humanitat, ja que li facilita un accés madur i profitós a la paraula de Déu; millor dit, a la "Paraula de Déu", que es Jesucrist, salvació de l'home. Tot això ho va entendre perfectament sant Tomàs i ho va practicar. Així doncs, li escauen plenament les paraules que llegim en l'Evangeli de la seva memòria: «De guia només en teniu un, que és el Crist» (Mt 23,10).

No li va ser pas sempre fàcil. Va haver de lluitar contra els qui anteposaven la filosofia grega -llavors una novetat enlluernant- a la fe. Ell no va sotmetre mai la fe a Aristòtil, si no Aristòtil a la fe. La seva obediència a la Jerarquia fou rendida i heroica; li ofrenà la vida, ja que morí tot anant, malaltís, al Concili II de Lió, per ordre del Papa.

Ell també fou conscient de què amb el seu treball teològic retia un servei no solament als savis, si no també als senzills. En el pròleg de la famosa Suma Teològica escriu: «El meu propòsit és tractar les coses de la religió cristiana de manera adaptada als principiants».

L'Evangeli del seu dia acaba amb aquestes paraules: «El qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humiliï, serà enaltit» (Mt 23,12). Doncs bé, Tomàs d'Aquino es va humiliar sotmetent-se a Déu, a l'Església i a les necessitats de l'home; mereix, per tant, ser enaltit. Això es el que fem tot celebrant la seva festa.