Avui tot recordant un gran Pare de l’Església, sant Policarp, sentim de llavis de Jesús el contrast tan fort que hi ha entre ser del Crist i ser del món. Així com han perseguit Jesucrist, també els seus deixebles seran perseguits: «Si m’han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres». El deixeble s’ha d’identificar en tot amb el Mestre i, si vol participar amb Jesucrist en la seva resurrecció, abans haurà de compartir amb Ell la seva Passió. La història ens ha manifestat que Crist i el seu Evangeli són, des de sempre, una senyera discutida en el món.

Així ho va entendre i ho va viure sant Policarp, nascut a Esmirna, en l’actual Turquia, llavors província romana de l’Àsia Menor, i mort màrtir en aquesta mateixa ciutat després d’haver estat bisbe de l’Església local. Policarp, nom que significa “fruit abundant”, havia conegut l’apòstol sant Joan i havia estat el seu deixeble; va escriure una carta als cristians de Filips (Grècia) per animar-los a viure el seguiment de Jesucrist. Així va escriure als primers cristians: «Cenyiu-vos els lloms i serviu Déu en el temor i la veritat, deixant de banda les paraules falses i l’error de la multitud, creient en Aquell que ha ressuscitat nostre Senyor Jesucrist d’entre els morts i li ha donat la glòria, i un tron a la seva dreta».

Un dels perills més grans per als cristians a l’època de Policarp era certament la persecució, però també eren perilloses les desviacions doctrinals que amenaçaven d’apartar els creients de la fe veritable i de destruir l’Església des de dins, perills que es manifesten també avui. Hi ha persones que es diuen creients, però que, com diu Jesús, «no coneixen aquell qui m’ha enviat» (Jn 15,21). Avui i sempre, som convidats a conèixer Déu de debò i a seguir Jesucrist, que la intercessió de sant Policarp d’Esmirna ens hi ajudi.