Avui celebrem la memòria de sant Ciril de Jerusalem, bisbe i doctor de l’Església. Visqué en ple segle IV, temps de moltes disquisicions teològiques aferrissades, heretgies i discussions apologètiques. No ens estranya que en aquest segle se celebressin cinc Concilis, a alguns dels quals hi assistí sant Ciril. L’ensenyament de les seves vint-i-cinc catequesis es basa en gran part en dos grans temes que es van entrellaçant: l’Església i l’Eucaristia.

Per això, la paràbola del cep i les sarments, que llegim avui, li va com anell al dit a la doctrina viscuda i predicada per sant Ciril, ja que, en efecte, aquest Evangeli es pot llegir sobretot en clau eucarística i eclesial.

Pel que fa a l’Eucaristia, l’al•lusió de Jesús és clara: el fruit de la vinya i del treball dels homes, el raïm que oferim en l’Eucaristia, ens recorda el darrer sopar, quan Jesús va transformar el vi en la seva Sang. De fet aquest Evangeli és ple de referències eucarístiques. «Quan entre Jesús i nosaltres hi ha comunió de vida, com entre el cep i les sarments, l’Eucaristia ens configura d’una manera única i profunda amb Jesucrist, renovant el nostre cor i la nostra existència (...)», deia el Papa Francesc.

En quant a l’Església, el cep i la vinya són el Poble de Déu, l’Església de Jesús, que comparteix la vida amb Ell: «Jo sóc el cep i vosaltres les sarments». L’Església, el conjunt de les sarments, és la que dóna fruit en Jesús: «Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res» (Jn 15,5).

La commemoració de sant Ciril ens anima, doncs, a fer reviure en nosaltres la comunió de vida amb Jesús, a la qual ens hi duen alhora l’Església i l’Eucaristia.