La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

1 de juny: Sant Justí, màrtir
Podcast Descarregar
Text de l'Evangeli (Mt 5,13-19): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi. Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel».

»No us penseu que vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los, sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibre de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi, i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel».

«Vosaltres sou la sal de la terra»

Mn. Joaquim MESEGUER García (Rubí, Barcelona, Espanya)

Avui, Jesús ens mostra que la missió del cristià ha de ser el testimoniatge: «Que brilli igualment la vostra llum davant la gent» (Mt 5,16). Aquesta llum ens vindrà d’omplir-nos de l’Evangeli i de deixar-nos inflamar per l’Esperit Sant. Jesucrist ens diu també que hem de ser sal: «Vosaltres sou la sal de la terra» (Mt 5,13). ¿Per a què serveix la sal?: per a dues coses principalment: per donar gust al menjar i, en aquella època, també per conservar els aliments. El Senyor vol que donem el gust de la gràcia divina a un món que tant la necessita i que preservem en la nostra societat els bons costums, la bona convivència, la justícia i el respecte pel valor i la dignitat de tota vida humana.

A totes les èpoques hi ha hagut persones que s’han pres seriosament la crida de Déu, i el sant la memòria del qual avui celebrem, sant Justí (s. II), n’és una. Ell, en l’antiguitat cristiana, va ser sal i llum; al mateix temps, va ser un dels primers sants seglars de l’Església. Filòsof i investigador nat, va trobar en la fe cristiana la raó de la seva vida i la resposta als seus interrogants, tal com ell mateix ho va declarar al prefecte Rústic en el procés que el va portar al martiri: «He buscat, certament, d’aprendre totes les doctrines i m’he adherit a la doctrina dels cristians perquè conté la veritat». Diu el Papa Francesc a “Lumen Fidei”: «El qui creu veu; veu amb una llum que il•lumina tot el trajecte del camí, perquè arriba a nosaltres des del Crist ressuscitat, estel del matí que no te ponent».

Alhora que va ser un estudiós de la filosofia i de la teologia, sant Justí va ser també un dels primers divulgadors i expositors de la doctrina cristiana; a ell li devem la primera exposició detallada de l’Eucaristia dominical i els seus ritus.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «A ningú li és lícit participar en l’Eucaristia, si no creu que són veritat les coses que ensenyem i no s’ha purificat en aquell bany que dóna la remissió dels pecats i la regeneració, i no viu com Crist ens va ensenyar» (Sant Justí)

  • «Justí va dedicar la seva vida al saber, a la recerca de la veritat, i en aquest esforç va descobrir la fe i la necessitat de donar-ne raó. Treballà en defensa de les veritats revelades per Déu. Havent estat un laic, va comprometre la seva vida amb Crist al punt de lliurar-la al martiri» (Benet XVI)

  • «Des del segle II, tenim el testimoniatge de sant Justí Màrtir sobre les grans línies del desenrotllament de la celebració eucarística. S’han mantingut les mateixes fins als nostres dies en totes les grans famílies litúrgiques (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.345)