Avui parlem de sant Justí, filòsof i màrtir, el més important dels Pares apologistes del segle II. Nasqué a l’antiga Siquem, a Terra Santa. Durant molt de temps cercà la veritat, tot pelegrinant per diverses escoles de la tradició filosòfica grega. Finalment, tal com ell mateix narra en el seu “Diàleg amb Trifó”, un misteriós personatge, un ancià amb qui es trobà a la platja del mar, primer el va confondre, demostrant-li la incapacitat de l’home per a satisfer únicament amb les seves forces l’aspiració a la realitat divina. Després, li explicà que havia de consultar els antics profetes per a trobar el camí de Déu i la “veritable filosofia”. En acomiadar-se, l’ancià l’exhortà a la pregària, per tal que qui se li obriren les portes de la llum.

Al final d’un llarg camí filosòfic de recerca de la veritat, arribà a la fe cristiana. Fundà una escola a Roma, on iniciava gratuïtament els alumnes a la nova religió, que considerava con la veritable filosofia, ja que en ella havia trobat la veritat i, per tant, l’art de viure de manera recta.

—Per aquest motiu fou denunciat i decapitat al voltant de l’any 165, en el regnat de Marc Aureli, l’emperador filòsof a qui sant Justí havia adreçat una de les seves Apologies.