Avui commemorem sant Bonifaci, bisbe i màrtir que visqué a cavall dels segles VII i VIII. Les paraules del Crist recollides a l’Evangeli d’avui ressonen al centre de la litúrgia: Ell, mitjançant la seva passió i mort, s'ha revelat com Pastor que dóna la vida per les seves ovelles, i en la seva resurrecció ens ha donat la certesa que viu pels segles i condueix al seu ramat a la vida eterna.

Església universal s’encarna en les diòcesis i llur tasca pastoral batega en les parròquies. La parròquia és una petita part de l'Església: una part d'aquesta gran "cleda" que mira al Bon Pastor amb fe i esperança. El papa Francesc ens diu: «La parròquia no és una estructura caduca; precisament perquè té una gran plasticitat, pot prendre formes molt diverses que requereixen la docilitat i la creativitat missionera del Pastor i de la comunitat».

Crist, en la litúrgia d'avui, es diu a si mateix no només "el pastor", sinó també el qui «dóna la vida per les ovelles». D'aquesta manera Jesús combina dues metàfores diverses particularment expressives. La imatge del "pastor" es contraposa a la de "víctima", i serveix per a subratllar tota la profunda sol•licitud de Jesús pel seu ramat, que som nosaltres, fins al punt de donar-se totalment a si mateix per la nostra salvació: «El bon pastor dóna la vida per les ovelles» (Jn 10,11 ).

Com a pastor sant, Bonifaci ens diu en una de les seves cartes: «No siguem gossos muts, no siguem espectadors silenciosos, no siguem mercenaris que quan ve el llop fugen; siguem pastors sol•lícits que vigilen el ramat de Crist».

Ens correspon a nosaltres reconèixer en Ell l'únic Senyor i seguir «la seva veu» (Jn 10,4), tot evitant atribuir aquestes característiques a qualsevol vanaglòria humana, a la qual, en definitiva, «no li importen les ovelles» (Jn 10,13 ), sinó només el propi interès.