Avui reflexionem sobre un gran missioner del segle VIII (nascut a Gran Bretaña) que va difondre el cristianisme a l’Europa central: sant Bonifaci, que ha passat a la història com “l’apòstol dels pobles alemanys”. Entrà de molt jove a un monestir, atret per l’ideal monàstic. Ordenat prevere quan tenia uns 30 anys, es va sentir cridat a l’apostolat entre els pagans del Continent. Confortat i amb el suport del Papa, es dedicà a la predicació de l’Evangeli en aquelles regions, tot lluitant contra el pagans i reforçant les bases de la moralitat humana i cristiana. Amb la seva incansable activitat, obtingué grans resultats.

El Papa, aleshores, declarà que volia imposar-li la dignitat episcopal. També els successors del Papa Gregori II en tingueren en gran estima. Bonifaci considerava que el treball per a l’Evangeli havia de ser també treball en favor d’una veritable cultura humana, inseparable de la fe i que revela la seva bellesa. El 5 de juny del 754, en iniciar la celebració de la missa a Dokkum (actualment, al nord d’Holanda), fou assassinat per una banda de pagans.

—El valent testimoni de sant Bonifaci és una invitació per a tots per tal d’acollir en la nostra vida la Paraula de Déu com a punt de referència essencial, a estimar apassionadament l’Església. Al mateix temps, ens recorda que el cristianisme, tot afavorint la difusió de la cultura, promou el progrés de l’home.