Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
O bé: L'espòs és aquí; sortiu a rebre Crist, el Senyor.
Arriba la princesa tota radiant, el seu vestit és de brocats d'or, guarnida amb brodats és conduïda al rei. Arriba amb el seguici de donzelles amigues.
Conduïdes entre cants de festa, s'acosten al palau del rei. En lloc dels teus pares tindràs els fills; els nomenaràs governants per tot el país.
També els cabells del vostre cap tots estan comptats. No tingueu por, vosaltres sou millors que molts ocellets.
Per tant, tot el qui em confessi davant els homes, també jo els confessaré davant el meu Pare que està en els cels. Però el qui em negui davant els homes, també jo el negaré davant el meu Pare que està en els cels».
«No tingueu por»
Mn. Fidel CATALÁN i Catalán (Terrassa, Barcelona, Espanya)Avui celebrem la festa de santa Teresa Beneta de la Creu, Edith Stein, patrona d'Europa. Ella visqué amb coratge la seva conversió del judaisme a l'Església Catòlica, i també amb valentia afrontà el martiri durant la II Guerra Mundial. En diverses ocasions, l'Evangeli referencia l'expressió «No tingueu por». En la major part d'ocasions, en moments que revesteixen una importància especial. Recordem, únicament a tall d'exemple significatiu, l'Anunciació a la Mare de Déu.
Dita expressió mostra més una exhortació positiva que no pas una actitud negativa. Els textos immediatament anteriors de Mateu (que hem llegit en els darrers dies) han mostrat la missió dels deixebles no exempta de dificultats i persecucions. El text d'avui és més aviat una invitació a l'autèntica esperança. El veritable deixeble ha de ser una persona intrèpida, audaç.
Darrere aquests termes hom pot trobar allò que l'Església ha formulat amb el nom del “sant temor de Déu”, que és un dels set dons de l'Esperit Sant. L'Evangeli d'avui presenta algunes característiques d'aquest do. No es tracta de la por pròpiament dita, sinó de la manera com viure la relació amb Déu.
Si Ell, que és Pare, vetlla pels éssers humans d'una manera més sublim que la cura provident que té pels ocells (cf. Mt 10,29.31), la relació que estableix amb la criatura més excel·lent és encara molt més forta. El temor de Déu fa viure aquesta relació amb respecte, amb confiança, amb l'exigència i la responsabilitat d'aquell que sap que el propi Jesús el reconeixerà davant el Pare.
El veritable deixeble viu encoratjat en aquesta relació que té sentit si és autèntica. I la veritable autenticitat es mesura per la part humana, perquè per la part divina ja hi és amb escreix. Els sants ajuden a expressar i viure aquesta relació basada en el sant temor de Déu. Avui, el record de santa Teresa Beneta de la Creu la fa avinent. Ella va cercar i, un cop la va trobar, va romandre en aquesta relació fundant.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Si no puc compartir el destí dels meus germans i germanes, la meva vida, en cert sentit, queda destruïda» (Santa Teresa Beneta de la Creu)
«Santa Teresa Beneta de la Creu va arribar a comprendre que l’amor de Crist i la llibertat de l’home s’entrecreuen. La recerca de la llibertat i la seva traducció a l’amor no li van semblar oposades» (Sant Joan Pau II)
«(...) [La Iglesia] sota l’impuls de l’Esperit del Crist, l’Església ha d’avançar, és a dir, pel camí de la pobresa i de l’obediència, del servei i de la immolació de si mateixa fins a la mort, de la qual va sortir victoriós per la seva Resurrecció. És així com ‘la sang dels màrtirs és llavor de cristians’ (Tertul·lià)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 852)
