evangeli.net

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

200 mossens comenten l'Evangeli del dia

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

5 d'octubre: Témpores d'acció de gràcies i de petició

Podcast Descarregar

1ª Lectura (Dt 8,7-18): Moisès digué al poble: «El Senyor, el teu Déu, et portarà en un país fèrtil, un país de rierols, de fonts i d’aigües profundes, que afloren a les valls i a les muntanyes, un país de blat i d’ordi, de vinyes, figueres i magraners, d’oli i de mel, un país on el pa és abundant, on no manca res, un país on hi ha pedres de ferro, on podràs extreure el coure de dintre les muntanyes. T’alimentaràs bé, fins a saciar-te, i donaràs gràcies al Senyor, el teu Déu, pel país fèrtil que t’haurà donat.

»Guarda’t bé d’oblidar mai el Senyor, el teu Déu: no deixis mai de complir els seus manaments, les seves decisions i els seus decrets que jo et dono avui. T’alimentaràs fins a saciar-te, viuràs en edificis confortables, es multiplicaran els teus ramats de vaques i d’ovelles, acumularàs plata i or, i augmentaran tots els teus béns. Mira llavors que no s’enorgulleixi el teu cor i ja no et recordis més del Senyor, el teu Déu, que et va fer sortir de la terra d’Egipte, un lloc d’esclavatge; que t’ha fet passar per aquest desert immens i terrible, infestat de serps verinoses i d’escorpins, una terra eixuta, sense aigua, on per a tu va fer saltar un doll d’aigua de la roca dura, i t’hi alimentava amb el mannà, que els teus pares no coneixien. Et va afligir i et va provar perquè a la fi et volia afavorir. Llavors, doncs, quan hauràs acumulat tots aquells béns, no pensis dintre teu que te’ls ha donat la teva força i l’energia de les teves mans: recorda’t del Senyor, el teu Déu: ell, que volia complir l’aliança que havia jurat als teus pares, és qui t’ha donat la força per a enriquir-te».

Salm responsorial: 1Cro 29

R/. Vós, Senyor, teniu la sobirania sobre tot el món.

Sou beneït, Senyor, Déu del nostre pare Israel, des de sempre i per sempre.

Són vostres, Senyor, la grandesa i el poder, la glòria, l’esplendor, la majestat; perquè al cel i la terra tot és vostre.

Són vostres els regnes amb els seus sobirans. Vós doneu la riquesa i els honors.

Vós teniu la sobirania sobre tot el món; està a les vostres mans donar força i valentia,
fer créixer tota cosa i confortar-la.

2ª Lectura (2C 5,17-21): Germans, aquells qui viuen en Crist són una creació nova; tot el que era antic ha passat, ha començat un món nou. I tot això és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist i ens ha confiat a nosaltres aquest servei de reconciliació. Perquè Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, no retraient-li més les culpes, i a nosaltres ens ha encomanat que portéssim el missatge de la reconciliació. Per tant, nosaltres fem d’ambaixadors de Crist, i és com si Déu mateix us exhortés a través nostre. Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu. Déu va tractar com a pecador aquell que no havia experimentat el pecat, perquè en ell nosaltres poguéssim ser justos segons la justícia de Déu.

Versicle abans de l'Evangeli (Mc 1,15): Al·leluia. El Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 7,7-11): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Demaneu i se us donarà; cerqueu i trobareu; truqueu i se us obrirà. Perquè el qui demana, rep; i el qui cerca, troba; i al qui truca, se li obrirà. O quin home hi ha entre vosaltres, que si el seu fill li demana un pa, potser li donarà una pedra? O si li demana un peix, potser li donarà una serp? Si vosaltres, doncs, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, com més el vostre Pare que està en els cels, donarà coses bones als qui les hi demanin!».

«Demaneu i se us donarà; cerqueu i trobareu; truqueu i se us obrirà»

Mn. Antoni CAROL i Hostench (Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Espanya)

Avui, com un ressò d'una antiga tradició lligada a la societat rural, celebrem litúrgicament una jornada d'acció de gràcies a Déu pels favors que ens ha fet i de petició d'ajut per als fruits del nostre treball en aquest nou curs.

El medi rural, efectivament, per la força dels fets, tenia viva consciència que els fruits recollits —sense menystenir l'esforç humà— eren un do de Déu. Davant dels imponderables del clima i de les circumstàncies del treball del camp, l'home era més conscient que depenia del bon Déu. Per contrast, el progrés de la tècnica i del treball industrial semblen amenaçar aquesta “memòria de Déu”: en no pocs casos, s'ha diluït la consciència de dependència de Déu, i l'home corre el risc d'auto-divinitzar-se en pensar-se que ja no necessita el Creador. En canvi, Jesús ens ha dit: «Demaneu i se us donarà (...); truqueu i se us obrirà» (Mt 7,7), que és tant com si ens digués: —Jo et recordaré i t'ajudaré, però necessito que tu no m'oblidis i no em foragitis de la teva vida.

En aquest sentit, Joan Pau II adverteix: «Cal que l'home doni honor al Creador tot oferint-li, en una acció de gràcies i de lloança, tot allò que d'Ell ha rebut. L'home no pot perdre el sentit d'aquest deute, que només ell, entre totes les altres realitats de la terra, pot reconèixer i saldar com a criatura feta a imatge i semblança de Déu».

I com a prevenció davant d'aquest risc d'ingènua “desmemorització”, l'oració col·lecta d'avui ens convida a dir: «Senyor Déu, Pare amorós, vós vau donar als nostres pares a Israel una terra bona i fèrtil, a fi que hi trobessin descans i benestar; i amb el mateix amor ens doneu a nosaltres forces per dominar la creació i trobar-hi el nostre sosteniment. En donar-vos gràcies per les vostres meravelles, us preguem que la vostra llum ens faci descobrir sempre que heu estat vós i no el nostre poder el que ens ha donat la força per crear les riqueses de la terra».