Avui celebrem la festa de sant Joan XXIII, de l’Orde Franciscà Seglar (OFS) des dels seus 14 anys. La seva vida va ser un llarg recorregut a partir de la senzillesa de la seva família camperola: estudis al seminari, sacerdot, secretari episcopal, director espiritual i professor dels seminaristes en Història de l’Església, diplomàtic, cardenal, nunci de Pius XII a França, Papa i iniciador del Concili Vaticà II.

A llarg d’aquest camí, va ser sobretot un pastor segons el cor de Déu, dels qui fan olor d’ovella, segons encuny del papa Francesc; era dels qui no «passen de llarg per l’altra banda» (cf. Lc 10,31.32), com diu l’Evangeli d’avui, en veure l’home apallissat pels bandolers, abandonat al marge i a la cuneta de la humanitat. Joan XXIII és dels pastors que es posa al servei dels qui viuen a les perifèries, segons una altra feliç expressió del Papa.

Jesús avui fa una dura critica a la gent d’Església —sacerdot, levita— que, no es desvien del seu camí, per atansar-se als desgraciats, perquè estan convençuts que ja compleixen el seu servei al temple, que amb això ja en tenen prou i no cal que es preocupin dels altres.

Per altra banda amb la paràbola del bon samarità, Jesús planteja qui és veritablement “pròxim” del seu germà. Si ens atansem a qui està allunyat, a qui és diferent, ja som “pròxims”. Jesús fa l’elogi dels qui se saben apropar i fer-se propers als altres. En tenim un model excel•lent en la persona de sant Joan XXIII. Ell veia aquests germans arraconats no com a empestats, sinó, simplement com a germans. Sempre deia: «Acostem-nos, coneguem-nos, estimem-nos i respondrem a la pregària de Jesús: que tots siguin u».

Segur que Jesús, mentre meditem sobre l’Evangeli d’aquesta festa, també ens està dient: «Ves, i tu fes igual» (Lc 10,37).