Avui celebrem el “dies natalis” de santa Soledad Torres Acosta (1826-1887), el seu naixement a la vida eterna. «Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare celestial» (Lc 6,36): hem de tenir entranyes de misericòrdia envers el dèbil que pateix. «Estava (...) malalt i em visitàreu» (Mt 25,36): els cristians no podem oblidar que allò que fem al germà ho estem fent al Fill de Déu.

La Mare Soledad tingué aquesta intuïció de servir el malalt en la seva pròpia casa, en el seu propi ambient. Aquest fou el seu carisma, la gràcia de l’Esperit que la mogué i que segueixen les Serventes de Maria.

El Papa Francesc insisteix en la necessitat d’anar a les perifèries existencials, allí on l’esser humà pateix moralment i física, per aixecar-lo de la prostració, a l’estil del Crist que vingué a cercar allò que estava perdut. La Mare Soledad i les Serventes de Maria saben veure en el malalt el Crist que sofreix en els seus membres, tal com diria l’apòstol Pau.

En la seva exhortació “Una Església Samaritana”, el Card. Martínez Sistach, quan era Arquebisbe de Barcelona, deia que els creients a l’estil del Crist hem d’apropar-nos a l’home ferit, sense por a la “contaminació ritual” o “legal”; la dignitat de l’ésser humà és el més important. «Vaig estar malalt i em visitàreu (...)»: aquesta màxima mogué la Mare Soledad. I l’Església ens la proposa com a exemple a seguir, sabent que seguim els passos del Crist, el Bon Samarità.