Avui celebrem el “dies natalis” de santa Soledad Torres Acosta, el seu naixement a la vida eterna. La Mare Soledad tingué aquesta intuïció de servir el malalt en la seva pròpia casa, en el seu propi ambient. Aquest fou el seu carisma, la gràcia de l’Esperit que la mogué i que segueixen les Serventes de Maria. El Papa Francesc insisteix en la necessitat d’anar a les perifèries existencials, allí on l’esser humà pateix moralment i física, per aixecar-lo de la prostració, a l’estil del Crist que vingué a cercar allò que estava perdut. La Mare Soledad i les Serventes de Maria saben veure en el malalt el Crist que sofreix en els seus membres, tal com diria l’apòstol Pau.

—«Vaig estar malalt i em visitàreu (...)»: aquesta màxima mogué la Mare Soledad. I l’Església ens la proposa com a exemple a seguir, sabent que seguim els passos del Crist, el Bon Samarità. També nosaltres, com la Mare Soledad, hem de gastar la nostra vida junt a l’home ferit i malalt per tal que se salvi, tot sabent que en això servim el mateix Fill de Déu.