Avui celebrem la santedat «d’un dels més grans papes que han honorat la seu de Roma (...). El seu pontificat (s. V) durà més de 21 anys i ha estat sens dubte un dels més importants en la història de l’Església» (Benet XVI). A més de diverses accions per la pau —protegint Roma de la devastació dels bàrbars—, el papa sant Lleó destacà perquè la seva veu es feu sentir al Concili de Calcedònia (a. 451) defensant la doble naturalesa —humana i divina— del Crist. Els pares conciliars clamaren dient: «Pere ha parlat per boca de Lleó».

L’Evangeli d’avui és prou eloqüent. La pregunta de Jesucrist sobre la seva pròpia identitat demostra la finor pedagògica del Mestre. Ell vol conduir els deixebles cap una veritat allunyada de les opinions humanes que equiparen Jesús de Natzaret amb un dels grans homes del judaisme.

Pere, en consonància amb el seu tarannà impulsiu, respon ràpidament: «Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu» (Mt 16,16). Simó no parla de Jesús com d’un gran home; dir això seria dir poc, seria faltar a la veritat. Està afirmant la condició divina de l’Home al qual segueix. I Jesús ho confirma, al mateix temps que li fa adonar que aquesta resposta va més enllà de la seva capacitat humana: ve de dalt! També a nosaltres, com a deixebles, ens arriba la mateixa pregunta: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» (Mt 16,15).

El Papa Lleó el Gran deia que la professió de fe de Pere era la roca sobre la que descansava l’Església. Igualment, nosaltres sense l’auxili de dalt no podríem ser deixebles del Crist. Certament, Jesús és un home admirable, un guia espiritual, una veu profètica... però per a esdevenir el seu deixeble cal “creure” en Ell. Tan sols així hom arriba a ser deixeble, partint de la fe.

Amb Pere confessem la nostre fe en Jesús perquè com diu el Papa Francesc, Ell «t’estima, va donar la seva vida per salvar-te, i ara és viu al teu costat cada dia, per il•luminar-te, per enfortir-te, per alliberar-te».