Avui celebrem la santedat d’un dels més grans papes que han honorat la seu de Roma. El seu pontificat durà més de 21 anys i ha estat sens dubte un dels més importants en la història de l’Església. El Papa sant Lleó visqué uns temps molt difícils: les reiterades invasions bàrbares, el progressiu debilitament de l’autoritat imperial a Occident i una llarga crisi social havien obligat al Bisbe de Roma a assumir un paper destacat fins i tot en les vicissituds civils i polítiques. Coneixem bé l’acció del Papa sant Lleó gràcies als seus sermons i cartes.

Lleó va promoure incansablement el primat romà, tot presentant-lo com autèntic hereu de l’apòstol Pere: el nombrosos bisbes, en gran part orientals, reunits en el concili de Calcedònia, foren plenament conscients d’això. Aquest concili afirmà la unió de les dues naturaleses humana i divina en l’única Persona del Fill, sense confusió ni separació.

—Aquesta fe en Jesucrist, vertader Déu i vertader home, fou afirmada pel Papa en un important text doctrinal adreçat al bisbe de Constantinoble, l’anomenat “Tomus ad Flavianum” que, en ser llegit a Calcedònia, fou acollit pels bisbes presents amb una aclamació eloqüent, enregistrada en les actes del Concili: «Pere ha parlat per boca de Lleó».