Avui, bo i celebrant la memòria de sant Martí de Tours, la litúrgia ens convida a meditar aquest passatge de l’Evangeli de sant Mateu. Aquí se’ns parla del final dels temps quan el Fill de l’Home vindrà a jutjar, tot posant per separat els justos i els pecadors. Actuant així, Jesús recompensarà els justos convidant-los a prendre possessió del regne preparat per a ells. Però, quina és la condició per a heretar el regne? L’Evangeli ho estableix clarament: «Tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar (...)» (Mt 25,35-36).

La gent, però, restà sorpresa perquè —de fet— mai havien vist el Senyor. Per tant, la pregunta és: —Com pot ser que nosaltres haguem fet tot això sense haver-te vist mai, Senyor? Aleshores Jesús s’explica tot dient: «Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu» (Mt 25,40).

Això és precisament el que va fer Martí mentre ell era encara catecumen. Hom conta que un dia que feia molt de fred, a les portes d’Amiens, Martí trobà un captaire tremolós i mig nu. Mogut per compassió, Martí dividí en dos parts la seva capa i una la va donar al pobre home. Ell va fer això perquè veié el Crist en aquell pobre. De la mateixa manera que sant Martí, també nosaltres som cridats a socórrer els pobres. Aquesta és la vocació dels cristians! És en aquest sentit que el Papa Francesc escriví que «ningú de nosaltres pot pensar que està exempt de la sol•licitud pels pobres i per la justícia social». Vulgui sant Martí de Tours intercedir per tal que nosaltres tinguem veritablement cura dels necessitats!