Avui commemorem —amb les esglésies de l’Orient cristià— sant Teodor l’Estudita (759-826), monjo i abat del Monestir Studion, teòleg i escriptor bizantí. Ell ens anima a adreçar la nostra mirada vers el cel a través de les imatges (icones), tant del Crist com també dels sants. En aquesta mirada trobarem repòs per a les nostres ànimes (cf. Mt 11,29).

Sant Teodor visqué un període força agitat de l’edat mitjana bizantina. «Amb la seva acostumada energia, esdevingué el cap de la resistència contra la iconoclàstia, que s’oposà novament a l’existència d’imatges i icones en l’Església» (Benet XVI). En efecte, Teodor argumentà que les icones són finestres vers allò diví i eines essencials per a l’educació espiritual dels fidels: «Les icones són per als ulls, allò mateix que les Escriptures per a les oïdes» i, lògicament, «el qui venera la icona, venera en ella la realitat que representa».

A l’Antic Testament eren radicalment excloses de la pietat jueva les imatges de la divinitat, perquè menaven a la idolatria: el Verb de Déu encara no s’havia encarnat, de manera que la mirada adreçada a una imatge (estàtues, ídols, vedells...) no fitava més enllà de la mateixa imatge, i era confosa immediatament amb les divinitats. Eren deus que tenien ulls però no hi veien; orelles i no oïen; boca i no parlaven... (cf. Sl 115,4-8).

Amb l’encarnació del Fill de Déu, però, això canvià radicalment. El Crist és el rostre visible del Pare: «El qui em veu a mi, ha vist el Pare» (Jn 14,9). Des d’aquest moment, les icones ens ensenyen a venerar i respectar la imatge del Déu encarnat i dels sants, tot recordant-nos constantment llur santedat i llur exemple a seguir.

Teodor afirmava que «el cor ha d’estar contínuament en pregària, fins i tot mentre treballem o descansem». Doncs bé, per als qui som cridats a esdevenir “contemplatius enmig del món”, un autor modern que ha contribuït a impulsar la pietat laical, ens recomana: «Fes servir aquestes santes “indústries humanes” que t’he aconsellat per tal de no perdre la presència de Déu: jaculatòries, actes d’Amor (...), “mirades” a la imatge de la Mare de Déu...».