Avui, en celebrar sant Joan de la Creu, descobrim un mirall on quedem reflectits. Ara bé, quan els sants són un mirall, acabem descobrint que no ho donem tot per Déu, que som egoistes i que la nostra vida passa poc per la pregària. Veure els sants ens fa por, perquè són profetes que criden a la conversió i ens recorden les paraules colpidores de Jesús: «Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu» (Lc 14,27).

Sant Joan de la Creu ens ajuda a veure el camí que ens cal recórrer i ens estimula a tornar al Mestre, encara que ens trobem en la nit del pecat i la tebior. Sant Joan de la Creu va sentir l’amor diví; ell, petit d’estatura, fou gran en sofriments; el seu mateix nom ja ho diu: “Joan de la Creu”. D’una creu que porta a grans dons divins, que molts desitgen obtenir, però sense haver de seguir el camí estret que hi condueix. Portem la creu perquè no ens queda més remei, però ens queixem i protestem del pes que hem de dur, i veiem la vida com una mala nit en una mala posada.

Hi ha persones que sí carreguen amb la creu i ho fan alegres, perquè són capaces d’estimar: són els sants. ¿És que per a ells no hi ha problemes? ¡És clar que n’hi ha!, però ells tenen una mirada diferent, perquè saben on és la font de vida que raja sempre. Els sants són un model, però no volen pas que els seguim a ells, sinó a Jesucrist; sant Joan de la Creu ho expressa molt bé en dir: «Mai no prenguis l’home, ni que sigui molt sant, com a exemplar d’allò que has de fer, perquè el dimoni et posarà davant les seves imperfeccions; més aviat imita Jesucrist, summament perfecte i immensament sant i no t’equivocaràs mai».