Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Però Déu, que és font de tota gràcia i que en el Crist us ha cridat a la seva glòria eterna, després d'haver sofert per poc temps, refarà les vostres forces i us deixarà ferms i ben fonamentats. D'ell és el poder per sempre. Amén. M'he valgut de Silvà, que considero un germà fidel, per escriure-us, ni que sigui amb poques paraules. He volgut exhortar-vos i donar-vos la certesa que aquest és el veritable do Déu. Continueu així. Us saluda la comunitat que resideix a Babilònia, escollida com vosaltres. Us saluda també Marc, el meu fill. Saludeu-vos els uns als altres amb un bes de germanor. Pau a tots a vosaltres, a tots els qui sou de Crist.
El cel celebra els vostres prodigis, Senyor, l'assemblea dels àngels canta la vostra fidelitat. Qui és comparable al Senyor dalt dels núvols? Qui és com el Senyor entre els fills de Déu?
Senyor, feliç el poble que us aclama. Caminarà a la llum de la vostra mirada. Tot el dia celebrarà el vostre nom, enaltirà la vostra bondat.
I el Senyor, després d’haver-los parlat, fou elevat al cel i s’assegué a la dreta de Déu.
I ells se n’anaren a predicar per tot arreu, cooperant-hi el Senyor i confirmant la paraula amb els senyals que l’acompanyaven.
© Albada Editorial / evangeli.net
«Aneu a tot el món, prediqueu l’evangeli a tota criatura»
Mons. Agustí CORTÉS i Soriano Bisbe de Sant Feliu de Llobregat (Barcelona, Espanya)Avui hi hauria molt per a parlar sobre la qüestió de per què no ressona amb força i convicció la paraula de l'Evangeli, per què guardem els cristians un silenci sospitós sobre el que creiem, tot i la crida a la “nova evangelització”. Cadascú farà la seva pròpia anàlisi i en donarà la seva particular interpretació.
Però en la festa de sant Marc, bo i escoltant l'Evangeli i mirant l'evangelitzador, no podem sinó proclamar amb seguretat i agraïment on es troba la font i en què consisteix la força de la nostra paraula.
L'evangelitzador no parla perquè així li ho recomani un estudi sociològic del moment, ni perquè li ho dicti la “prudència” política, ni perquè “li brolli espontàniament dir el que pensa”. Sense més, se li ha imposat una presència i un manament, des de fora, sense coacció, però amb l'autoritat de qui és digne de crèdit: «Vés per tot el món i anuncia la bona nova de l'Evangeli a tota la humanitat» (cf. Mc 16,15). És a dir, que evangelitzem per obediència, bé que joiosament i confiadament.
La nostra paraula, d'altra banda, no es presenta com una més en el mercat de les idees o de les opinions, sinó que té tot el pes dels missatges forts i definitius. De la seva acceptació o rebuig depenen la vida o la mort; i la seva veritat, la seva capacitat de convicció, ve per la via testimonial, és a dir, apareix acreditada per signes de poder en favor dels necessitats. Per això és, pròpiament, una “proclamació”, una declaració pública, feliç, entusiasmada, d'un fet decisiu i salvador.
Per què, doncs, el nostre silenci? Por? Timidesa? Deia sant Justí que «aquells ignorants i incapaços d'eloqüència, varen persuadir per la virtut tot el gènere humà». El signe o miracle de la virtut és la nostra eloqüència. Deixem, si més no, que el Senyor enmig de nosaltres i amb nosaltres realitzi la seva obra: «Cooperant-hi el Senyor i confirmant la paraula amb els senyals que l’acompanyaven» (Mc 16,20).
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Igual que el sol, criatura de Déu, és un i el mateix a tot el món, així també la predicació de la veritat resplendeix arreu i il·lumina tots aquells que volen arribar al coneixement de la veritat» (Sant Ireneu de Lió)
«Tots estem cridats a ser escriptors vius de l’Evangeli, portadors de la Bona Nova a tot home i dona d’avui» (Francesc)
«Després de l’Ascensió, el designi de Déu ha entrat en la seva consumació. Ja som a ‘l’hora darrera’ (1Jn 2,18). ‘És, doncs, en nosaltres que els segles s’encaminen ja al seu terme, i el renovellament del món està irrevocablement decretat i en realitat comença a realitzar-se d’alguna manera en aquest món, pel fet que l’Església ja en aquesta terra es troba revestida d’una santedat, imperfecta, sí, però autèntica’ (Concili Vaticà II). El regnat del Crist ja manifesta la seva presència amb signes miraculosos (cf. Mc 16,17-18) que acompanyen el seu anunci per l’Església (cf. Mc 16,20)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 670)
