Avui celebrem la festa dels apòstols sant Felip i sant Jaume. L'Evangeli fa referència a aquells col·loquis que Jesús tenia només amb els Apòstols, i en els que procurava anar-los formant, per tal que tinguessin idees clares sobre la seva persona i la seva missió. És que els Apòstols estaven imbuïts de les idees que els jueus s'havien fet sobre la persona del Messies: esperaven un llibertador terrenal i polític, mentre la persona de Jesús no responia en absolut a aquestes imatges preconcebudes.

Les primeres paraules que llegim en l'Evangeli d'avui són resposta a una pregunta de l'apòstol Tomàs. «Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no ve al Pare si no és per mi» (Jn 14,6). Aquesta resposta a Tomàs dóna peu a la petició de Felip: «Senyor, mostra’ns el Pare i ja en tenim prou» (Jn 14,8). La resposta de Jesús és —en realitat— una reprensió: «¿Tant de temps que soc amb vosaltres i no m’has conegut, Felip?» (Jn 14,9).

Els Apòstols no acabaven d'entendre la unitat entre el Pare i Jesús, no hi acabaven de veure el Déu i Home en la persona de Jesús. Ell no es limita a demostrar la seva igualtat amb el Pare, sinó que també els recorda que ells seran els qui continuaran la seva obra salvadora: els atorga el poder de fer miracles, els promet que estarà sempre amb ells, i qualsevol cosa que demanin en nom seu, els la donarà.

Aquestes respostes de Jesús als Apòstols, també les dirigeix a tots nosaltres. Sant Josepmaria, tot comentant aquest text, diu: «‘Jo sóc el camí, la veritat i la vida’. Amb aquestes inequívoques paraules el Senyor ens ha mostrat quina és la sendera que mena a la felicitat eterna (...). Ho declara a tots els homes, però especialment ens ho recorda als qui, com tu i com jo, li hem dit que estem decidits a prendre'ns seriosament la nostra vocació de cristians».