Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Ara bé, si no hi creuen, com podrien invocar-lo? I si no n'han sentit parlar, com podrien creure-hi? I si ningú no els el predica, com podrien sentir-ne parlar? I si no els envien, qui els predicarà? L'Escriptura diu amb tota raó: «Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que porta la Bona Nova». Però no tots fan cas de la Bona Nova. Ja ho deia Isaïes: «Qui pot creure allò que ens sent predicar?». Així, doncs, la fe suposa haver sentit la predicació, i la predicació ve de la paraula de Crist. Però jo em pregunto: És que no l'han sentida? I tant que l'han sentida: «La seva crida s'escampa a tota la terra, escolten el seu llenguatge fins als límits del món».
Silenciosament, sense paraules, sense que ningú els senti la veu, la seva crida s'escampa a tota la terra, escolten el seu llenguatge fins als límits del món.
I avançant més enllà, veié altres dos germans -Jaume el del Zebedeu i Joan, el seu germà, que eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, reparant les seves xarxes-, i els cridà. Ells, immediatament, deixant la barca i el seu pare, el seguiren».
© Albada Editorial / evangeli.net
«Us faré pescadors d'homes»
Prof. Dr. Mons. Lluís CLAVELL (Roma, Itàlia)Avui és la festa de sant Andreu apòstol, una festa celebrada de manera solemne entre els cristians d'Orient. Va ser un dels dos primers joves que van conèixer Jesús a la vora del riu Jordà i que varen tenir una llarga conversa amb Ell. De seguida va cercar el seu germà Pere, tot dient-li «Hem trobat el Messies». El portà a Jesús (Jn 1,41). Poc temps després, Jesús cridà aquests dos germans pescadors amics seus, com llegim en l'Evangeli d'avui: «Veniu darrere meu, i us faré pescadors d’homes» (Mt 4,19). Al mateix poble hi havia un altre parell de germans, Jaume i Joan, companys i amics del primers, i pescadors com ells. Jesús els crida també a seguir-lo. És ben bonic llegir que ells ho deixen tot i el segueixen “immediatament”, paraula que es repeteix per ambdós casos. A Jesús no se li ha de dir: “després”, “més endavant”, “ara tinc massa feina”...
També a cadascú de nosaltres —a tots els cristians— Jesús ens demana cada dia que posem al seu servei tot el que som i tenim —això vol dir deixar-ho tot, no tenir res com a propi— per tal que, tot vivint amb Ell les tasques de la nostra feina professional i de la nostra família, siguem “pescadors d'homes”. Què vol dir ser “pescadors d'homes”? Una bonica resposta pot ser un comentari de sant Joan Crisòstom. Aquest Pare i Doctor de l'Església diu que Andreu no sabia explicar-li bé al seu germà Pere qui era Jesús i, per això, el «va portar a la mateixa font de la llum», que és Jesucrist. “Pescar homes” vol dir ajudar tots els qui ens envolten en la família i en el treball que trobin el Crist que és l'única llum pel nostre camí.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Pere i Andreu no havien vist que Jesucrist hagués fet cap miracle. Res havien sentit del premi etern i, no obstant això en sentir la veu del Salvador es van oblidar de tot el que creien posseir» (Sant Gregori el Gran)
«Que l’apòstol Andreu ens ensenyi a seguir Jesús amb promptitud, a parlar amb entusiasme d’Ell, i sobretot a conrear amb Ell una relació d’autèntica familiaritat, conscients que només en Ell podem trobar el sentit últim de la nostra vida i de la nostra mort» (Benet XVI)
«Crist, el Senyor (...) manà als Apòstols que prediquessin l’Evangeli a tots els homes i els comuniquessin els dons divins. Aquest Evangeli, promès abans pels profetes, Ell l’acomplí i el promulgà de paraula, personalment, com a font de tota veritat salvadora i ordenació dels costums» (Catecisme de l’Església Catòlica nº 75)
