La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Temes evangeli.net

Jesús en els Misteris del Rosari

Misteris de Glòria
  1. La vinguda de l’Esperit Sant

Si amb l’Ascensió dèiem que “la Terra mai havia estat tan a prop del Cel”, ara amb la vinguda de l’Esperit Sant podríem dir que “el Cel mai havia estat tan a prop de la Terra”. És impossible concebre en aquesta vida una unió més íntima que la que es pot establir entre l’Esperit Sant i les nostres pròpies ànimes (Ampliació: Pentecosta: Déu sortí de la seva intimitat i vingué al nostre encontre).

***

 

1r) «Jo pregaré el Pare, i us donarà un altre Protector que resti amb vosaltres per sempre» (Jn 14,16). Aquesta promesa està unida a les altres que Jesús ha fet en anar al Pare: «No us deixaré orfes» (Jn 14,18); «Jo estaré amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món» (Mt 28,20). Però des de l’Ascensió les coses han canviat: «Els Apòstols i l’Església hauran de retrobar per mitjà de l’Esperit Sant aquella presència del Verb-Fill, que durant la seva missió terrenal era “física” i visible, però que, després de la seva Ascensió al Pare, estarà totalment immersa en el misteri. La presència de l’Esperit Sant farà present el Crist invisible de manera estable, ‘fins a la fi del món’» (Sant Joan Pau II) (Ampliació: «Us convé que me'n vagi»).

 

2n) «Quan vindrà ell, l’Esperit de la veritat, us guiarà a la veritat completa, ja que no parlarà per compte propi, sinó que dirà tot allò que sent dir» (Jn 16,13). Mitjançant la redempció, Déu se’ns ha donat a conèixer més íntimament. Entre altres coses, ens ha descobert la “personalitat” de l’Esperit Sant (a qui denominem “Tercera Persona” de la Santíssima Trinitat) (Ampliació: «L'Esperit de la veritat que (...) jo us enviaré»).

És «l’Esperit de la veritat, que el món no pot rebre, perquè ni el veu ni el coneix» (Jn 14,17). Les paraules de Jesús ens presenten l’Esperit Sant com una Persona, un Algú-Diví, íntimament unit al Pare i al Fill (és el nexe d’unió —l’Amor— entre Pare i Fill). Per tant, no és una energia impersonal; és més aviat una Persona “enèrgica” que es presentà a Pentecosta com “foc” (cf. Ac 2,3) (Ampliació: Déu Esperit Sant).

 

3r) «Senyor, ¿que potser restablireu ara el regne d’Israel?» (Ac 1,6), li preguntaren els deixebles a Jesús poc abans de la seva Ascensió. Als homes ens agrada liquidar les coses ràpidament (triomfar sense la creu), i, a més, som curiosos. Jesús no contestà directament la pregunta, però respongué i avançà una informació molt interessant (més que la pregunta!): «No és cosa vostra de conèixer els temps (...); però amb la vinguda de l’Esperit Sant damunt vostre, rebreu una força» (Ac 1,7-8). Deu dies després es complí la promesa (reiterada) de Jesús (Ampliació: «Us convé que me'n vagi»).

 

4t) «En complir-se el dia de la Pentecosta (...), tot d’una se sentí del cel una remor com d’una ventada impetuosa que es girés, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Els aparegueren unes llegües com de foc, que es destriaren i es posaren sobre cada un d’ells. Tots foren aleshores omplerts de l’Esperit Sant» (Lc 24,52). I el resultat no es va fer esperar: aquells homes quedaren radicalment transformats: audaços, valents, loquaços, lletrats... En la primera predicació de Pere tots els qui l’escoltaven restaren estupefactes: «Què hem de fer germans?» (Ac 2,37), preguntaren els oients... Aquell dia «s’incorporaren (a l’Església) unes tres mil ànimes» (Ac 2,41). (Ampliació: «Del seu interior brollaran rius d’aigua viva»).

 

5è) «Prenien part amb assiduïtat en l’ensenyament dels apòstols, en la fracció del pa i en les pregàries» (Ac 2,42). L’Esperit Sant, podríem dir, és un “Personatge” subtil: «El vent bufa allà on vol; en sens la remor, però...» (Jn 3,8), li diu Jesús a Nicodem. Sant Joan Pau II, amb un gran sentit de realisme, afirmà que «l’Esperit Sant roman com el Déu “misteriós” (cf. Is 45,15), i com a tal restarà durant tota la història de l’Església i del món. Hom podria dir que Ell està “amagat” a l’ombra del Crist» (Ampliació: «Rebeu l'Esperit Sant»).

Conclusió: per a trobar-lo cal exercitar-se espiritualment. Per aquesta raó la primera generació de cristians s’aplegava al voltant de Santa Maria (la “plena de gràcia”: Lc 1,28). El seu Fill, Jesús «no es conforma en sortir al nostre encontre. Vol més. El seu Esperit, l’Esperit Sant, ja surt d’Ell i entra en el nostre cor, tot unint-nos amb Jesús mateix i amb el Pare, amb el Déu u i tri» (Benet XVI).