Avui celebrem la festa d'un "Personatge" que ens resulta misteriós: l'Esperit Sant. Ell és un "Algú diví": la Tercera Persona de la Santíssima Trinitat. El Crist —a l'Última Cena— donà el seu Cos i la seva Sang als Apòstols. Ara, ja ressuscitat, els lliura l'Esperit Sant, el seu propi Esperit. Aquesta donació es completà cinquanta dies després, el dia de "Pentecosta".

A Jesús el podem imaginar, perquè és Déu Fill que es feu home. Gràcies al seu sacrifici a la Creu, l'Esperit Sant és enviat a nosaltres. No podem imaginar com és, perquè no és material: és esperit pur, és Algú real, és una Persona. Roman entre nosaltres i dins nostre com "l'ombra" del Cist.

—Esperit Sant, Amor Diví: veig els Apòstols transformats després de rebre-us: perderen la por i començaren a predicar amb convicció i saviesa. Transformeu-me també a mi: endinseu-vos en el meu cor, en el meu enteniment i conduïu la meva existència per tal que la visqui divinament.

Avui ens preguntem: qui és l’Esperit Sant? Una primera resposta ens la dóna el gran himne pentecostal de l’Església “Veniu, Esperit Creador”: el món en què vivim és obra de l’Esperit Creador. Pentecosta no és solament l’origen de l’Església; Pentecosta és també una festa de la creació.

L’Esperit Sant surt al nostre encontre a través de la creació i de la seva bellesa. Nogensmenys, al llarg de la història, la creació bona de Déu ha restat coberta per una gruixuda capa de brutícia, que fa difícil reconèixer en ella el reflex del Creador.

—Però l’Esperit Creador ve en la nostra ajuda. Ha entrat en la història i ens parla d’un mode nou. En Jesucrist veiem quelcom totalment inesperat: en Déu existeix un “Jo” i un “Tu”, existeix el Fill que parla amb el Pare, i ambdós són un en l’Esperit. El Déu misteriós no és una solitud infinita; és un esdeveniment d’amor. L’Esperit Creador té un cor! És Amor!

Avui, Pentecosta, veiem quelcom totalment inesperat: en Déu existeix un “Jo” i un “Tu”. El Déu misteriós no és una solitud infinita; és un esdeveniment d’amor. Si en contemplar la creació pensem que podem albirar l’Esperit Creador, Déu mateix, casi com a matemàtica creadora, com a poder que forja les lleis del món i el seu ordre —però també com a bellesa—, ara arribem a saber que l’Esperit Creador té un cor: és Amor!

Existeix el Fill que parla amb el Pare. I ambdós són u en l’Esperit, que és, per dir-ho així, l’atmosfera del donar i de l’estimar que fa d’ells un únic Déu. Aquesta unitat d’amor, que és Déu, és una unitat molt més sublim del que podria ser la unitat d’una última partícula indivisible. Precisament el Déu tri és l’únic Déu.

—A través de Jesús, per dir-ho d’alguna manera, penetra la nostra mirada en la intimitat de Déu. Ell, d’algun mode, sortí també de la seva intimitat i vingué al nostre encontre. Això es realitza, abans de res, en la seva vida, passió, mort i resurrecció; en la seva paraula.