1r) «Hipòcrites! Sabeu reconèixer l’aspecte de la terra i del cel, i aquest temps d’ara, com és que no el reconeixeu?» (Lc 12,56). Jesús es queixà per un doble motiu...

2n) «Vós, quin miracle feu, perquè (...) us creguem?» (Jn 6,30). D’una banda, contínuament li demanaven proves, miracles, signes, demostracions. Aquesta insídia acompanyà Jesús durant tota la seva vida: el Diable, al desert; Herodes, en les hores de la Passió; els prínceps dels sacerdots al peu de la Creu...

Avui no ha canviat la cosa: si Déu existeix, hauria de demostrar-ho. Això és hipocresia! Exigir a Déu que demostri la seva existència? Això suposa degradar Déu i empetitir l’home (Ampliació: Déu no es deixa sotmetre a experiments). En tot cas, davant Déu ens hem de moure amb confiança, i els miracles no són l’expedient per a resoldre la nostra fe. El que ens cal és oració i humilitat: «Deixem que Déu sigui Déu» (Benet XVI).

3r) «Hi veuen sense veure-hi, i hi senten sense sentir-hi ni comprendre» (Mt 13,13). D’una altra banda, resulta que mentre estem exigint miracles som incapaços de llegir el llenguatge de Déu: Ell ens parla, Ell ens escriu..., però no el captem, no l’entenem (per la manca de fe).

Sabem anticipar quin temps farà en les properes hores (i dies), però no sabem reconèixer la Seva presència. I, atenció!: una de les ocasions en què li varen demanar un signe del cel va ser després d’una multiplicació de pans i peixos (?). Veuen i no veuen; veuen i encara volen veure-hi més... En fi, «la vostra casa us serà abandonada» (Mt 23,38), els advertí Jesucrist (és a dir: —M’esteu foragitant!).

4t) «Pare Abraham, si algú procedent d’entre els morts va a trobar-los, es convertiran» (Lc 16,30). Insistim en el punt anterior: és la pròpia actitud de desconfiança envers Déu la que inhabilita, fins i tot, per a reconèixer / acceptar els miracles... A Déu no li agrada ser posat a prova. En la paràbola del ric i del pobre Llàtzer, Jesús deixa clar que «si no escolten Moisès i els Profetes, ni que ressusciti algú d’entre els morts no es convenceran» (Lc 16,31). De fet, Jesucrist va ressuscitar Llàtzer (de Betània, germà de Marta i Maria) —miracle que no el podien negar— i pocs dies després van dur Jesucrist a la crucifixió! No hi ha pitjor cec que el qui no vol veure-hi...

< Anterior Següent >