Avui celebrem el 3r diumenge de Quaresma: estem a la meitat del camí cap a la Pasqua, el moment més important de l’any. La litúrgia quaresmal ens ajuda a fer un camí, a “sortir d’Egipte”, que és el lloc on vivim esclavitzats i d’on Déu vol que sortim per anar al seu encontre.

Fa dos diumenges se’ns va convidar a entrar amb Jesús al desert i a confiar a Déu la nostra conversió. La setmana passada, l’Evangeli ens mostrava Jesús transfigurat: el qui patirà i morirà per tu és Déu Fill. A l’Evangeli d’avui, en canvi, Jesús ens diu que té set del teu amor.

Des del primer moment del seu encontre amb la samaritana queda clar que Crist és veritablement home: «Fatigat del camí, s’estava així assegut vora la font» (Jn 4,6). I tot seguit demana de beure a la samaritana. És important que ens aturem a considerar el fet que Déu mateix hagi decidit passar necessitat, no només física, sinó també afectiva: el cor de Jesús anhela el teu amor.

Des d’aquí podem fer pròpia la conversa de Jesús amb la samaritana. Tu i jo també estem necessitats de conversió; també tenim “marits” on posem la nostra seguretat. Però Jesús no vol de tu una perfecció externa, sinó que l’estimis per damunt de totes les coses.

Aquest és el camí cap a la Pasqua, la nova vida que ens ofereix l’Església. El papa Lleó XIV ens diu que «la Pasqua és l’eix de la vida del cristià, al voltant del qual giren tots els altres esdeveniments». La conversa de Jesús amb la samaritana avui ens pot fer pensar si la resurrecció de Crist és veritable motiu d’esperança o si posem les expectatives de felicitat en altres coses. I ens porta a demanar la mateixa fe dels samaritans de l’Evangeli: que diguem de cor: «Aquest és veritablement el Salvador del món!» (Jn 4,42).

Avui, com aquell migdia a Samaria, Jesús s'apropa a la nostra vida, a meitat del nostre camí quaresmal, tot demanant-nos com a la Samaritana: «Dona’m de beure» (Jn 4,7). «La seva set material —ens comenta Joan Pau II— és signe d'una realitat molt més profunda: manifesta el desig ardent que, tant la dona amb la qui parla com els altres samaritans, s'obrin a la fe».

El Prefaci de la celebració eucarística d'avui ens dirà que aquest diàleg acaba amb un intercanvi salvífic on el Senyor, «(...) quan va demanar a la Samaritana aigua per beure, ja havia fet néixer en ella el do de la fe; i tingué una set tan ardent de la fe d'aquella dona, que va encendre en el seu cor el foc de l'amor diví».

Aquest desig salvador de Jesús esdevingut “set” és, avui dia també, “set” de la nostra fe, de la nostra resposta de fe davant de tantes invitacions quaresmals a la conversió, al canvi, a la reconciliació amb Déu i els germans, a preparar-nos de la millor manera possible per a rebre una nova vida de ressuscitats en la Pasqua que se'ns apropa.

«Jo soc, el qui parlo amb tu» (Jn 4,26): aquesta directa i palesa confessió de Jesús sobre la seva missió, cosa que abans no havia fet amb ningú, mostra igualment l'amor de Déu que es fa més recerca del pecador i promesa de salvació que saciarà abundosament el desig humà de la Vida vertadera. És així que, més endavant en aquest mateix Evangeli, Jesús proclamarà: «Si algú té set, que vingui a mi i begui. El qui creu en mi, com ha dit l’Escriptura, del seu interior en sortiran rius d’aigua viva» (Jn 7,37b-38). Per això, el teu compromís és avui sortir de tu mateix i dir als homes: «Veniu, vegeu l’home que m’ha dit...» (Jn 4,29).