Avui considerem el diàleg de Jesús amb la dona samaritana. Aquesta dona anava tots els dies a treure aigua d’un antic pou, i aquell dia es trobà amb Jesús, ajagut, “fatigat del camí”.

Sant Agustí comenta: “Hi ha un motiu per a la fatiga de Jesús. La força del Crist t’ha creat, la debilitat del Crist t’ha regenerat. Amb la força ens ha creat, amb la seva debilitat vingué a cercar-nos”. En el cansament de Jesús, signe de la seva veritable humanitat, hom pot veure com un preludi de la seva passió. En particular, l’encontre amb la Samaritana, al pou, palesa el tema de la “set” del Crist, que culmina en el crit en la creu: “Tinc set”. Certament, aquesta set, com la fatiga, tenen una base física. Jesús, però, tenia set de la fe d’aquesta dona, de la mateixa manera que té set de la fe de tots nosaltres.

—Déu Pare l’envià per a saciar la nostra set de vida eterna, tot donant-nos el seu amor, però, per a fer-nos aquest do, Jesús demana la nostra fe. L’omnipotència de l’Amor respecta la llibertat de l’home.