La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: El cicle SANTORAL a evangeli.net
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimarts I de durant l'any

1ª Lectura (1S 1,9-20): En aquell temps, mentre tota la família menjava a Siló, Anna s'aixecà de la taula i anà davant el Senyor per pregar. El sacerdot Elí seia a l'entrada del temple del Senyor. Anna, dolorida com estava, pregà el Senyor sanglotant i va fer aquesta prometença: «Senyor de l'univers, si teniu en compte la pena de la vostra serventa, si us en recordeu i no la deixeu oblidada i li doneu un fill, l'oferiré al Senyor per tota la vida i no es tallarà mai els cabells, en signe de la seva consagració».

Veient que allargava la seva pregària davant el Senyor, Elí l'observava, i s'adonà que Anna, que pregava només interiorment, movia els llavis, però no se li sentia la veu. Pensant que havia begut massa, li digué: «Què fas tan beguda? Esbrava el vi d'una vegada». Ella li contestà: «No, senyor meu, no he begut vi ni res d'alcohol, soc una dona afligida que esplaiava el cor davant el Senyor. No prenguis la teva serventa per una dona lleugera; anava parlant al Senyor perquè estic trista i apesarada». Elí li respongué: «Ves-te'n en pau. Que el Déu d'Israel et concedeixi el que has demanat». Ella li digué: «Perdona la teva serventa».

Aleshores la dona se'n tornà, entrà a la sala, va menjar i el seu posat ja no era el d'abans. L'endemà de bon matí, després d'adorar el Senyor, se'n tornaren a casa seva, a Ramà. El Senyor es recordà d'Anna i l'any següent va tenir un fill. Li posà el nom de Samuel, perquè era el fill que ella havia demanat al Senyor.
Salm responsorial: 1S
R/. Celebro de tot cor el Senyor.
Celebro de tot cor el Senyor, i alço el meu front en honor d'ell. La meva boca es riu dels enemics, feliç de veure que ell m'ha salvat.

Als millors soldats, els tremola l'arc, mentre els més covards s'armen de valor; els qui tenien pa de sobres es lloguen per menjar, mentre als afamats ja no els falta aliment; la dona estèril infanta set fills, mentre decau la mare fecunda.

És el Senyor qui dona mort o vida, qui enfonsa dins el país dels morts o en treu fora. És el Senyor qui dona pobresa o riquesa, qui abaixa o enalteix.

Aixeca de la pols el desvalgut, treu el pobre de la cendra, per asseure'l entre els poderosos, i donar-li possessió d'un soli gloriós.
2ª Lectura (1Te 2,13): Al·leluia. Acolliu la paraula de Déu com allò que és de veritat: paraula de Déu, i no paraula d'homes. Al·leluia.
Versicle abans de l'Evangeli ():

Text de l'Evangeli (Mc 1,21-28): A Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d'un esperit maligne, que es posà a cridar: «Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu!». Però Jesús el va increpar dient: «Calla i surt d'aquest home». Llavors l'esperit maligne el sacsejà violentament, llançà un gran xiscle i en va sortir.

Tots quedaren molt sorpresos i es preguntaven entre ells: «Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dóna ordres als esperits malignes i l'obeeixen!». I la seva anomenada s'estengué de seguida per tota la regió de Galilea.

«La gent s'estranyava de la seva manera d'ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la Llei, sinó amb autoritat»

+ Mn. Antoni ORIOL i Tataret
(Vic, Barcelona, Espanya)

Avui, primer dimarts del temps de durant l'any, sant Marc ens presenta Jesús ensenyant a la sinagoga i, tot seguit, comenta: «La gent s'estranyava de la seva manera d'ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la Llei, sinó amb autoritat» (Mc 1,21). Aquesta observació inicial és impressionant. En efecte, la raó de l'admiració dels oients, d'una banda, no és la doctrina, sinó el mestre; no allò que s'explica, sinó Aquell qui ho explica; i, de l'altra, no ja el predicador vist globalment, sinó remarcat específicament: Jesús ensenyava «amb autoritat», és a dir, amb poder legítim i irrecusable. Aquesta particularitat esdevé ulteriorment reblada amb una nítida contraposició: «No ho feia com els mestres de la Llei».

En un segon moment, però, l'escena del guariment de l'home posseït per un esperit maligne incorpora a la motivació admirativa personal la dada doctrinal: «Què vol dir tot això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova!» (Mc 1,27). Nogensmenys, notem, semblantment, que el qualificatiu no és tant de contingut com de singularitat: la doctrina és «nova». Heus ací una altra raó de contrast: Jesús comunica quelcom inaudit (mai com aquí aquest qualificatiu té sentit).

Afegim una tercera remarca. L'autoritat prové, a més, del fet que Jesús «fins i tot mana els esperits malignes, i l'obeeixen». Ens trobem davant una contraposició tan intensa com les dues anteriors. A l'autoritat del mestre i a la novetat de la doctrina cal sumar la força contra els esperits del mal.

Germans! Per la fe sabem que aquesta litúrgia de la paraula ens fa contemporanis del que acabem d'escoltar i estem comentant. Preguntem-nos amb humil agraïment: Tinc consciència que cap home no ha parlat mai com Jesús, la Paraula de Déu Pare? Em sento ric d'un missatge que tampoc no té parió? M'adono de la força alliberadora que Jesús i la seva ensenyança tenen en la vida humana i, més concretament, en la meva vida? Moguts per l'Esperit Sant, diguem al nostre Redemptor: Jesús-vida, Jesús doctrina, Jesús victòria, feu que, com es complaïa a dir el gran Ramon Llull, visquem en contínua “meravella” de Vós!