Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Llavors David agafà la llança i el gerro d'aigua que Saül tenia vora el capçal i se n'anaren. Ningú no ho veié, ni se n'adonà, ni es despertà. Tothom dormia. El Senyor havia fet caure sobre ells un son profund. David passà a l'altra banda i s'aturà un tros lluny, dalt la muntanya. Els separava una bona distància. David cridà: «Aquí tinc la llança del rei. Que vingui a buscar-la un dels teus homes. I que el Senyor recompensi aquell de nosaltres que és de debò magnànim i lleial; avui el Senyor t'havia posat a les meves mans, però jo no he volgut fer res de mal a l'Ungit del Senyor».
Ell et perdona les culpes i et guareix de tota malaltia; rescata de la mort la teva vida i et sacia d'amor entranyable.
El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l'amor. No ens castiga els pecats com mereixíem, no ens paga com deuria les nostres culpes.
Llença les nostres culpes lluny de nosaltres com l'Orient és lluny de l'Occident. Com un pare s'apiada dels fills, el Senyor s'apiada dels fidels.
»Però vosaltres, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi: llavors serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l'Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents. Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare. No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats».
«Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare»
Mn. Josep Miquel BOMBARDÓ (Sabadell, Barcelona, Espanya)Avui escoltem unes paraules del Senyor que ens conviden a viure la caritat amb plenitud, com Ell va fer-ho («Pare, perdoneu-los, perquè no saben el que es fan»: Lc 23,34). Aquest ha estat el tarannà dels nostres germans que ens han precedit a la glòria del cel, dels sants. Han procurat viure la caritat amb la perfecció de l'amor, seguint el consell de Jesucrist: «Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial» (Mt 5,48).
La caritat ens porta a estimar, en primer lloc, els qui ens estimen, ja que no és possible viure en plenitud el que llegim en l'Evangeli si no estimem de veritat els nostres germans, els qui tenim al costat. Però, tot seguit, el manament nou de Crist ens fa pujar en la perfecció de la caritat, i ens anima a obrir els braços a tots els homes, també a aquells que no són dels nostres, o que ens volen ofendre o ferir de qualsevol manera. Jesús ens demana un cor com el seu, com el del Pare: «Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare» (Lc 6,36), que no té fronteres i rep tothom, que ens porta a perdonar i a pregar pels nostres enemics.
Ara bé, com s'afirma en el Catecisme de l'Església, «observar el manament del Senyor és impossible si es tracta d'imitar des de fora el model diví. Es tracta d'una participació vital, i que ve del fons del cor, en la santedat, en la misericòrdia, en l'amor del nostre Déu». San John Henry Newman escrivia: «Oh Jesús! Ajudeu-me a escampar la vostra fragància onsevulla que vagi. Inundeu la meva ànima amb el vostre esperit i vida. Penetreu en el meu ésser, i feu-vos amo tan fortament de mi que la meva vida sigui irradiació de la vostra (...). Que cada ànima, amb qui em trobi, pugui sentir la vostra presència en mi. Que no em vegin a mi, sinó a Vós en mi».
Estimarem, perdonarem, abraçarem els altres només si el nostre cor és engrandit per l'amor a Crist.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Crist, en revelar l’amor-misericòrdia de Déu, exigia al mateix temps als homes que al seu torn es deixessin guiar en la seva vida per l’amor i la misericòrdia» (Sant Joan Pau II)
«L’enemic és algú a qui he d’estimar. Al cor de Déu no hi ha enemics, Déu té fills. Nosaltres aixequem murs, construïm barreres i classifiquem les persones. Déu té fills» (Francesc)
«En el Sermó de la Muntanya, el Senyor recorda el precepte: ‘No mataràs’ (Mt 5,21), i hi afegeix la prohibició de la ira, de l’odi i de la venjança. Més encara, el Crist mana al seu deixeble que pari l’altra galta i que estimi els seus enemics (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.262)
