La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Nadal (Missa de Mitjanit)

Text de l'Evangeli (Lc 2,1-14): Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill. Mentre eren allà, se li van complir els dies i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.

A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l'Àngel els digué: «No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora». I de sobte s'uní a l'Àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant: «Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que Ell estima».

«Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor»

Mn. Ramon Octavi SÁNCHEZ i Valero
(Viladecans, Barcelona, Espanya)

Avui ens ha nascut el Salvador! Aquesta és la bona notícia d'aquesta nit de Nadal. Com cada Nadal, Jesús torna a néixer en el món, a cada llar, en el nostre cor.

Però, a diferència del que celebra la nostra societat consumista, Jesús no neix en un ambient de malbaratament, de compres, de comoditats, de capritxos i de grans dinars. Jesús neix amb la humilitat d'un portal i d'una menjadora.

I ho fa d'aquesta manera perquè és refusat pels homes: ningú havia volgut donar-los hostatge, ni a les cases ni als hostals. Maria i Josep, i el mateix Jesús acabat de néixer, van sentir el que significa el rebuig, la manca de generositat i de solidaritat.

Després les coses canviaran amb l'anunci de l'Àngel: «No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria» (Lc 2,10). Tothom correrà cap al portal a adorar el Fill de Déu. Una mica com la nostra societat que margina i refusa a moltes persones, perquè són pobres, estrangers o senzillament diferents de nosaltres, i després celebra el Nadal parlant de pau, solidaritat i amor.

Els cristians avui estem de joia, estem contents, i amb raó. Com diu sant Lleó el Gran: «No s'escau que hi hagi lloc per a la tristesa en el moment en què ha nascut la vida». Però no podem oblidar que aquest naixement ens demana un compromís: viure el Nadal el més semblant a com el va viure la Sagrada Família. És a dir, sense ostentacions, sense despeses innecessàries, sense llençar la casa per la finestra. Celebrar i fer festa és compatible amb austeritat i fins i tot amb pobresa.

D'altra banda, si nosaltres aquests dies no tenim veritables sentiments de solidaritat envers els que són refusats, forasters, sense sostre, és que en el fons som com els habitants de Betlem: no acollim a dins nostre l'Infant Jesús.

MISSA DE L'ALBA (Evangeli: Lc 2,15-20) «Trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora»

Mn. Bernat GIMENO i Capín
(Barcelona, Espanya)

Avui resplendeix una llum per a nosaltres: ens ha nascut el Senyor! Igual que el sol surt cada matí per a il·luminar i donar vida al nostre món, aquesta missa de l'alba, celebrada encara en certa foscor, evoca la figura del petit Infant nascut a Betlem com el sol naixent, que ve per a il·luminar tota la família humana.

Desprès de Maria i Josep, foren aquests pastors de l'Evangeli els primers que van ser il·luminats per la presència de Jesús Infant. Els pastors, que eren tinguts com els últims en la societat. Hem de ser pastors per acollir l'Infant, i ser conscients del nostre no res.

Que Jesús sigui llum no ens pot deixar indiferents. Mirem els pastors: era tan gran la joia que sentien pel que havien vist que no en deixaven de parlar: «Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors» (Lc 2,19).

«El teu Salvador ja és aquí», ens diu també el profeta, i això ens omple d'alegria i de pau. Estimats germans, això ens falta a molts cristians d'avui dia: parlar d'Ell amb alegria, pau i convenciment; cadascú des de la seva vocació, és a dir, des del designi etern que Déu té “per a mi”. I això serà possible si prèviament estem convençuts de la nostra identitat: els laics, religiosos i sacerdots. Tots formem “el poble sant” del que ens parla el profeta Isaïes.

Va ser designi de Déu que anessin els pastors a adorar l'Infant Jesús. Tots som pastors. Tots hem de ser pobres i humils, els últims... Contemplant el pessebre de la nostra llar, amb els seus pastors de plàstic o ceràmica, veiem una imatge de l'Església, que el profeta en la primera lectura descriu com a “ciutat-no-abandonada” i com “la-que-té-un-enamorat” (cf. Is 62,12). Aquest Nadal fem propòsit d'estimar més la nostra Església... que, no és nostra, sinó d'Ell, i nosaltres la rebem i entrem a participar-hi com a indignes servents, i la rebem com un do, com un regal immerescut. Per això, el nostre esclat de joia aquest Nadal ha de ser una profunda i sincera acció de gràcies.