Avui, en l'Evangeli de la litúrgia de l'Eucaristia, llegim el testimoni de Joan el Baptista. El text que precedeix aquestes paraules de l'Evangeli segons sant Joan és el pròleg en què s'afirma amb claredat: «El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres» (Jn 1,14). Allò que en el pròleg —com a gran obertura— s'anuncia, ara en l'Evangeli, pas a pas, es manifesta. El misteri del Verb encarnat és misteri de salvació per a la humanitat: «La gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist» (Jn 1,17). La salvació ens ve per Jesucrist, i la fe és la resposta a la manifestació del Crist. Tot el qui creu en Ell se salva.

El misteri de la salvació en el Crist està sempre acompanyat pel testimoni. Jesucrist mateix és «l'Amén, el testimoni fidel i veraç» (Ap 3,14). Joan Baptista és el qui dóna testimoni, amb la seva visió i mirada de profeta: «Enmig vostre hi ha el qui (...) ve després de mi» (Jn 1,26-27). I els Apòstols així entenen la seva missió: «A aquest Jesús, doncs, Déu l'ha ressuscitat; tots nosaltres en som testimonis» (Ac 2,32).

L'Església tota ella, i per tant tots els seus membres, tenim la missió de ser testimonis. El testimoni que nosaltres portem al món té un nom. L'Evangeli és el mateix Jesucrist. Ell és la “Bona Nova”. I la proclamació de l'Evangeli arreu del món cal entendre-la també en la clau de volta del testimoni que uneix inseparablement l'anunci i la vida. És bo de recordar aquelles paraules del papa Pau VI: «L'home contemporani escolta més bé als qui donen testimoni que als qui ensenyen (...), o, si escolten als qui ensenyen, és perquè donen testimoni».

Avui, l'Evangeli proposa de contemplar la figura de Joan Baptista. «Qui ets, doncs?» —li pregunten els sacerdots i levites. La resposta de Joan manifesta palesament la consciència de complir una missió: preparar la vinguda del Messies. Joan contesta als emissaris: «Sóc una veu que crida en el desert: aplaneu el camí del Senyor» (Jn 1,23). Ésser la veu de Crist, el seu altaveu, qui anuncia el Salvador del món i qui prepara la seva vinguda: aquesta és la missió de Joan i, com ell, la de totes les persones que se saben i senten dipositàries del tresor de la fe.

Tota missió divina té com a fonament una vocació, també divina, que en garanteix la realització. «Estic segur d'una cosa —deia sant Pau als cristians de Filips—: Déu, que ha començat en vosaltres una obra tan excel?lent, l'anirà duent a terme fins al dia que vingui Jesucrist» (Fl 1,6). Tots, cridats per Crist a la santedat, hem d'esdevenir la seva veu enmig del món. Un món que viu, sovint, d'esquena a Déu, mancat d'amor al Senyor. Cal que el fem present i l'anunciem amb el testimoniatge de la nostra vida i de la nostra paraula. No fer-ho, seria trair la nostra més pregona vocació i missió. «La vocació cristiana, per la seva mateixa naturalesa, és també vocació a l'apostolat» —comenta el Concili Vaticà II.

La grandesa de la nostra vocació i de la missió que Déu ens ha encomanat no prové de mèrits propis, sinó d'Aquell a qui servim. Així ho expressa Joan Baptista: «No sóc digne ni de deslligar-li la corretja del calçat» (Jn 1,27). Quan confia Déu en les persones!

Agraïm de cor la crida a participar de la vida divina i la missió de ser, per al nostre món, a més de la veu de Crist, també les seves mans, el seu cor i la seva mirada, i renovem, ara, el nostre desig sincer d'ésser-hi fidels.