Avui Jesús dóna una gran lliçó als seus deixebles sobre la naturalesa i el sentit de l’autoritat, que no és pas un poder despòtic sobre els altres, sinó un servei que ajuda a créixer el proïsme perquè s’encamini per la ruta del bé i arribi a ser veritablement fill de Déu. El model d’autoritat en l’Església és Jesucrist mateix; i a Ell es va configurar sant Gregori el Gran (c. 540–604), Papa, en la seva vida cristiana i en el seu ministeri pastoral. Per amor al proïsme, va acceptar la càrrega pastoral que Déu li demanava exercir, quan el seu desig era la vida monàstica.

Jesucrist, amb les seves paraules i el seu exemple, va ensenyar als seus deixebles aquest principi: «El més important entre vosaltres ha d’ocupar el lloc del més jove, i el qui mana, el lloc del qui serveix» (Lc 22,26), i el va ratificar amb el lliurament de la seva vida per al a la nostra salvació: «Jo, enmig de vosaltres, sóc com el qui serveix» (Lc 22,27). Tot imitant el Crist, sant Gregori el Gran va fer d’aquest principi l’eix de la seva vida, sense cap desig de protagonisme ni de voler estar per sobre dels altres, sinó tot el contrari, amb un anhel de cercar la santedat en l’amor i el servei al proïsme per estimació a Déu que li ho demanava.

Tanmateix, sant Gregori, enmig del tràfec que li ocasionava el seu ministeri, en el qual s’havia de preocupar de molts assumptes temporals, sempre va sentir enyorament pel monacat, que havia deixat enrere per assumir el càrrec pastoral que a voltes se li feia feixuc; anhelava una vida més recollida per contemplar i pregar amb més intensitat, però va ser obedient a Déu i així ho va expressar: «No em planyo per l’amor de Crist en la predicació de la seva paraula». Sant Gregori va ser sempre un gran contemplatiu en l’acció.