Avui celebrem la memòria d’un dels més insignes sembradors de la Paraula divina al llarg de la història de l’Església: sant Joan Crisòstom (a. 347-407), és a dir, “Joan Boca d’Or”, que és precisament això el que vol dir aquest apel•latiu, per la grandesa i la sublimitat de la seva eloqüència a l’hora d’exposar la doctrina cristiana. «Un sembrador va sortir a sembrar» (Mc 4,3): tot el ministeri del Crisòstom, primer com a diaca i prevere a Antioquia i després com a bisbe a Constantinoble, fou una sembra infatigable de la Paraula de Déu a través de la qual ensenyava els continguts de les veritats de la fe.

La predicació de Joan va suscitar en els seus oients, com si fossin diferents classes de terra, reaccions molt variades: des de l’acollida i la conversió en uns, a l’oposició i el rebuig en uns altres. Especialment forta va ser la malvolença l’emperadriu Eudòxia envers el bisbe Joan a causa de la seva contínua denúncia contra el luxe que regnava a la cort imperial de Constantinoble, mentre la major part del poble vivia, sinó en la misèria, sí en una gran pobresa.

Sant Joan Crisòstom serà un dels capdavanters de la justícia evangèlica que ha establert les bases de la doctrina social de l’Església, un pastor de les perifèries, amb olor d’ovella, en paraules del Papa Francesc, que va saber transformar aquest olor en aroma del Crist. Sant Joan ensenyava als creients que trobarien el Crist en la litúrgia i en el servei als pobres: «El mateix que va dir: ‘Això és el meu cos’, i amb la seva paraula va fer realitat el que deia, també va afirmar: ‘Vaig tenir fam i em donàreu de menjar’». I ell ho va portar a la pràctica.

«Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti» (Mc 4,9): en l’obra d’escoltar i donar fruit ens ajudarà molt el testimoniatge d’aquells que ens han obert camí, com sant Joan Crisòstom.