Avui celebrem la Mare de Déu de la Mercè, solemnitat a Barcelona. A l'Evangeli veiem Maria present en les noces de Canà, on «també hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles» (Jn 2,1-2). Jesús, Maria i els deixebles, és a dir, nosaltres!

Mai una mare no ha pogut escollir un fill. Menys encara un fill s'ha pogut escollir una mare. Sols Crist pogué fer-ho. Per això se la va fer amb una perfecció total, i després ens la va oferir com a mare també nostra: «Aquí tens la teva mare» (Jn 19,27). Per això els cristians ens l'estimem cordialíssimament.

La millor prova que podem aconseguir la nostra meta és Maria. Tota la il·lusió d'un Déu que ha fet bona la creació, que promet un futur bo a l'home en tot l'Antic Testament, promet un compliment cert, com a signe del seu amor, que apareix insuperablement perfecte en Maria. En Maria s'ha fet història la perfecció d'un ésser humà.

En el diàleg d'amor de Déu i l'home es creua l'ombra del pecat. Però es creua després una gran llum: la figura d'una dona meravellosa, mercè a la qual el Verb, fet home, va abraçar, de nou i definitivament, la creació, per tal de retornar-la al Pare.

Però la Mare de Déu de la Mercè, per ser la patrona de Barcelona, ho és del cap i casal de Catalunya i, des d'aquí, la casa de la Mare dels barcelonins, hem d'eixamplar l'esguard i pensar i estimar la nostra terra, des d'una mirada de fe. Perquè és un any més en la història de la nostra ciutat i del nostre país. Història perquè, a diferència dels altres éssers vius, l'home té història, és a dir, no repeteix interminablement una determinada manera d'obrar al llarg de l'existència de la seva pròpia espècie.

El que ennobleix l'home és més el seu sentit moral que no pas els instruments materials i la intel·ligència. Es pot posseir molta tècnica i intel·ligència i no assolir la felicitat, ni ser útil per als altres. Per això, ens acollim a la protecció de Santa Maria, Consol dels afligits.