La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

24 de setembre: La Mare de Déu de la Mercè
Podcast Descarregar
Text de l'Evangeli (Jn 2,1-11): En aquell temps, es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles. Quan el vi s'acabava, la mare de Jesús li diu: «No tenen vi». Jesús li respon: «Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora». La seva mare diu als servidors: «Feu tot el que Ell us digui». Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Tenien una cabuda d'uns cent litres cada una. Els diu Jesús: «Ompliu d'aigua aquestes piques». Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué: «Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei». Ells li'n portaren.

El cap de servei tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d'on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l'havien treta. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu: «Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor». Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en Ell.

«Es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús»

Cardenal Ricard Mª CARLES i Gordó Arquebisbe Emèrit de Barcelona (Barcelona, Espanya)

Avui celebrem la Mare de Déu de la Mercè, solemnitat a Barcelona. A l'Evangeli veiem Maria present en les noces de Canà, on «també hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles» (Jn 2,1-2). Jesús, Maria i els deixebles, és a dir, nosaltres!

Mai una mare no ha pogut escollir un fill. Menys encara un fill s'ha pogut escollir una mare. Sols Crist pogué fer-ho. Per això se la va fer amb una perfecció total, i després ens la va oferir com a mare també nostra: «Aquí tens la teva mare» (Jn 19,27). Per això els cristians ens l'estimem cordialíssimament.

La millor prova que podem aconseguir la nostra meta és Maria. Tota la il·lusió d'un Déu que ha fet bona la creació, que promet un futur bo a l'home en tot l'Antic Testament, promet un compliment cert, com a signe del seu amor, que apareix insuperablement perfecte en Maria. En Maria s'ha fet història la perfecció d'un ésser humà.

En el diàleg d'amor de Déu i l'home es creua l'ombra del pecat. Però es creua després una gran llum: la figura d'una dona meravellosa, mercè a la qual el Verb, fet home, va abraçar, de nou i definitivament, la creació, per tal de retornar-la al Pare.

Però la Mare de Déu de la Mercè, per ser la patrona de Barcelona, ho és del cap i casal de Catalunya i, des d'aquí, la casa de la Mare dels barcelonins, hem d'eixamplar l'esguard i pensar i estimar la nostra terra, des d'una mirada de fe. Perquè és un any més en la història de la nostra ciutat i del nostre país. Història perquè, a diferència dels altres éssers vius, l'home té història, és a dir, no repeteix interminablement una determinada manera d'obrar al llarg de l'existència de la seva pròpia espècie.

El que ennobleix l'home és més el seu sentit moral que no pas els instruments materials i la intel·ligència. Es pot posseir molta tècnica i intel·ligència i no assolir la felicitat, ni ser útil per als altres. Per això, ens acollim a la protecció de Santa Maria, Consol dels afligits.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Maria és la imatge més perfecta de la llibertat i de l’alliberament de la humanitat» (Sant Joan Pau II)

  • «També avui la Verge ens diu a tots nosaltres: ‘Feu tot el que Ell us digui’. És l’herència que Ella ens ha deixat: és bonic!» (Francesc)

  • «L’Evangeli ens revela com Maria prega i intercedeix en la fe: a Canà, la Mare de Jesús prega el seu Fill per les necessitats d’un banquet de noces, signe d’un altre Banquet, el de les noces de l’Anyell (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.618)