Avui celebrem la Mare de Déu de la Mercè, solemnitat a Barcelona. A l'Evangeli veiem Maria present en les noces de Canà, on «també hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles» (Jn 2,1-2). Jesús, Maria i els deixebles, és a dir, nosaltres! Mai una mare no ha pogut escollir un fill. Menys encara un fill s'ha pogut escollir una mare. Sols Crist pogué fer-ho. Per això se la va fer amb una perfecció total, i després ens la va oferir com a mare també nostra. En el diàleg d'amor de Déu i l'home es creua l'ombra del pecat. Però es creua després una gran llum: la figura d'una dona meravellosa, mercè a la qual el Verb, fet home, va abraçar, de nou i definitivament, la creació, per tal de retornar-la al Pare.

—El que ennobleix l'home és més el seu sentit moral que no pas els instruments materials i la intel·ligència. Es pot posseir molta tècnica i intel·ligència i no assolir la felicitat, ni ser útil per als altres. Per això, ens acollim a la protecció de Santa Maria, “Consol dels afligits”.