Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Dia litúrgic: 15 d'Octubre: Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església

Text de l'Evangeli (Mt 11,25-30): En aquell temps, Jesús digué: «T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar. Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera».

Comentari: Mn. Ferran JARABO i Carbonell (Agullana, Girona, Espanya)

Has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos

Avui celebrem la festa de santa Teresa d'Àvila. L'Evangeli, proclamat en el dia d'aquesta doctora de l'Església, ens recomana la senzillesa de nens, per tal de posar-nos en mans del Pare: «T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos» (Mt 11,25). Dels nens havia dit Jesús: «No els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells» (Mt 19,14). Ser com nens no significa romandre en un infantilisme psicològic permanent. El nen és aquell que es deixa guiar amb docilitat per la mà del pare. L'infant descobreix a cada passa allò que els pares li mostren. Tots els infants fan les seves primeres passes agafats per les mans amoroses d'uns pares. Seguir la voluntat del Pare és el que demanem cada vegada que diem el Parenostre, i aquesta és la característica fonamental del qui es fa com nen. «Aquell que es va ocupar de tu abans que existissis, ¿no s'ha de preocupar de tu després que et va cridar a la vida? El qui et va crear és també el qui et sosté» (Sant Agustí). Tot està a la providència de Déu.

Déu, el nostre Pare, no ens abandona mai. Per contra, nosaltres ens hem d'abandonar a les mans de Déu. L'Evangeli d'avui ens hi convida: confiar en Aquell que ens acompanya sempre. Tenir confiança i ser humils no està de moda, però certament és l'únic camí d'arribar a Déu. Ho afirma expressament santa Teresa: «He vist clarament que, si volem que la Majestat sobirana ens reveli grans secrets, hem d'entrar per aquesta porta [la contemplació de Jesús]. No vulgui ningú cap altre camí (...). Aquest camí s'ha de fer amb llibertat, abandonant-nos a les mans de Déu».

Preguntem-nos, avui especialment, com és la nostra vida: fem silenci per deixar parlar a Déu? Preguem abandonant-nos a les seves mans? Però confiar i ser humils són dos termes que hem d'aprendre'ls dins l'Església, la nostra Mare!: confiem humilment en ella i l'estimem?