La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: 29 de Juny: Sant Pere i sant Pau, apòstols

1ª Lectura (Ac 12,1-11): En aquells dies, el rei Herodes detingué alguns de l'Església per fer-los mal. Féu matar amb l'espasa Jaume, el germà de Joan, i quan s'adonà que això era ben vist dels jueus, féu agafar també Pere. Eren els dies dels Àzims. El féu tancar a la presó i confià la seva guarda a quatre esquadres de soldats, amb el propòsit de fer-lo comparèixer davant el poble després de Pasqua. Mentre Pere era a la presó ben vigilat, la comunitat pregava Déu per ell sense parar.

Herodes ja anava a fer-lo comparèixer, però la nit abans, mentre Pere dormia entre dos soldats, lligat amb dues cadenes, i els sentinelles feien guàrdia davant la porta de la presó, tot d'una l'àngel del Senyor es presentà, i la cambra s'omplí de claror. L'àngel tocà Pere, el desvetllà i li digué: «De pressa, aixeca't!» I les cadenes li caigueren de les mans. Li digué: «Cenyeix-te i posa't les sandàlies». Pere ho va fer, i l'àngel va afegir: «Pren el mantell i segueix-me». Pere sortí a fora i el seguia, sense saber que això que l'àngel feia era de veritat; es pensava tenir una visió. Passaren la primera guàrdia, passaren la segona, i arribaren a la porta de ferro que dóna a la ciutat. La porta s'obrí tota sola, i ells sortiren, anaren fins a la primera cantonada, i l'àngel el deixà. Llavors Pere, tornant en si, digué: «Ara veig que el Senyor ha enviat de debò el seu àngel i m'ha alliberat de les mans d'Herodes i de tot el que el poble dels jueus esperava contra mi».
Salm responsorial: 33
R/. El Senyor m'ha escoltat, res no m'espanta.
Beneiré el Senyor en tot moment, tindré sempre als llavis la seva lloança. La meva ànima es gloria en el Senyor; se n'alegraran els humils quan ho sentin.

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor, exalcem plegats el seu nom. He demanat al Senyor que em guiés; ell m'ha escoltat, res no m'espanta.

Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum, i no haureu d'abaixar els ulls avergonyits. Quan els pobres invoquen el Senyor, els escolta i els salva del perill.

Acampa l'àngel del Senyor entorn dels seus fidels, per protegir-los. Tasteu i veureu que n'és, de bo, el Senyor; feliç l'home que s'hi refugia.
2ª Lectura (2Tm 4,6-8.17-18): Estimat, pel que fa a mi, la meva vida ja és oferta com una libació vessada sobre l'altar. Ja m'ha arribat el moment de desfer les amarres i deixar el port. Després de lluitar en aquest noble combat i acabada la cursa em mantinc fidel. I ara ja tinc reservada la corona que m'he guanyat. El Senyor, jutge justíssim, me la donarà quan serà el dia, i no tan sols a mi, sinó a tots els qui enyoren la seva manifestació. El Senyor m'assistia i em donà forces perquè acabés de proclamar el missatge de l'evangeli i poguessin escoltar-lo tots els pagans. I Déu m'ha salvat de la gola del lleó. El Senyor em salvarà de tots els qui em volen perjudicar i em guardarà per al seu Regne celestial. A ell sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.
Versicle abans de l'Evangeli (Mt 16,18): Al·leluia. Tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església i les portes del Reialme de la Mort no li podran resistir. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 16,13-19): En aquell temps, Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Felip, i preguntava als seus deixebles: «Qui diu la gent que és el Fill de l'home?». Ells respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, Jeremies o algun dels profetes». Ell els pregunta: «I vosaltres, qui dieu que sóc?». Simó Pere li respongué: «Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu». Llavors Jesús li va dir: «Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel».

«Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu»

Mons. Jaume PUJOL i Balcells Arquebisbe Emérit de Tarragona i Primat de Catalunya
(Tarragona, Espanya)

Avui celebrem la solemnitat de Sant Pere i Sant Pau, que van ser els fonaments de l’Església primitiva i, per tant, de la nostra fe cristiana. Apòstols del Senyor, testimonis de la primera hora, van viure aquells moments inicials d’expansió de l’Església i van segellar amb la seva sang la fidelitat a Jesús. Tant de bo que nosaltres, cristians del segle XXI, sapiguem ser testimonis creïbles de l’amor de Déu enmig dels homes com ho van ser els dos Apòstols i com ho han estat tants i tants dels nostres conciutadans.

En una de les primeres intervencions del papa Francesc, dirigint-se als cardenals, els va dir que hem de «caminar, edificar i confessar». És a dir, hem d’avançar en el nostre camí de la vida, edificant l’Església i confessant el Senyor. Va advertir: «Podem caminar tant com vulguem, podem edificar moltes coses, però si no confessem Jesucrist, alguna cosa no funciona. Acabarem sent una ONG assistencial, però no l’Església, esposa del Senyor».

Hem escoltat en l’Evangeli de la missa un fet central per a la vida de Pere i de l’Església. Jesús demana a aquell pescador de Galilea un acte de fe en la seva condició divina i Pere no dubta a afirmar: «Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu» (Mt 16,16) Immediatament, Jesús institueix el Primat, dient a Pere que serà la roca ferma sobre la que s’edificarà l’Església al llarg dels temps (cf. Mt 16,18) i donant-li el poder de les claus, la potestat suprema.

Encara que Pere i els seus successors estan assistits per la força de l’Esperit Sant, necessiten igualment la nostra pregària, perquè la missió que tenen és de gran transcendència per a la vida de l’Església: han de ser fonament segur per a tots els cristians al llarg dels temps; per tant, cada dia nosaltres hem de pregar també pel Sant Pare, per la seva persona i per les seves intencions.

«Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu»

+ Mons. Pere TENA i Garriga Bisbe Auxiliar Emèrit de Barcelona
(Barcelona, Espanya)

Avui és un dia consagrat pel martiri dels apòstols sant Pere i sant Pau! «Pere, el capdavanter en la professió de la fe; Pau, el qui la posà a plena llum» (Prefaci). Avui és un dia per agrair la fe apostòlica, que és també la nostra, proclamada per aquestes dues columnes amb la seva predicació. És la fe que venç el món, perquè creu i anuncia que Jesús és el Fill de Déu: «Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu» (Mt 16,16). Les altres festes dels apòstols sant Pere i sant Pau miren altres aspectes, però avui contemplem allò que permet anomenar-los «iniciadors de la fe cristiana» (Col·lecta): amb el seu martiri confirmaren el seu testimoni.

La seva fe, i la força per al martiri, no els vingué de la seva capacitat humana. No fou cap home de carn i sang el qui va ensenyar a Pere qui era Jesús, sinó la revelació del Pare del cel (cf. Mt 16,17). Igualment, el reconeixement “d'aquell que ell perseguia” com a Jesús el Senyor fou ben bé, per Saule, obra de la gràcia de Déu. En ambdós casos, la llibertat humana que demana l'acte de fe recolza en l'acció de l'Esperit.

La fe dels apòstols és la fe de l'Església, una, santa, catòlica i apostòlica. Des de la confessió de Pere a Cesarea de Felip, «cada dia, en l'Església, Pere continua dient: ‘Vós sou el Crist, el Fill del Déu viu!’» (Sant Lleó el Gran). Des d'aleshores fins als nostres dies, una multitud de cristians de totes les èpoques, edats, cultures, i qualsevol altra cosa que pugui fer diferència entre els homes, ha proclamat unànimement la mateixa fe victoriosa.

Pel baptisme i la confirmació estem posats en el camí del testimoni, això és, del martiri. Cal que estiguem atents al “laboratori de la fe” que l'Esperit realitza en nosaltres (Sant Joan Pau II), i que demanem amb humilitat poder experimentar l'alegria de la fe de l'Església.