Benvolguts amics i amigues:

L’Eucaristia i Pentecosta són els dos esdeveniments singulars amb els que Déu ha segellat la Nova Aliança: Déu s’ofereix com a Pare; l’home es compromet a participar en la seva Vida. Aquest “pujar” de l’home vers Déu fins la unió amb Ell és la més antiga, agosarada i desitjada aspiració de la humanitat.

Com s’ha fet possible tal “bogeria”? Déu ha pres la iniciativa i per amor a l’home Ell s’ha fet “tocable”. Ho ha realitzat gradualment. De quina manera? Primer, Déu ha acceptat posar-se un Nom, i ens el revela per tal que sapiguem que Ell és Algú —no és quelcom— amb Qui podem parlar confiadament. Així, al desert Déu es presentà a Moisès com el “Jo Sóc”. Un nom una mica rar per a nosaltres! Però el cert és que aquest és el seu nom propi: “Déu ÉS” (“és SEMPRE” i “és TOT”, plenitud d’ésser).

En segon lloc, Déu s’ha fet home: el Pare envià el Fill, tot assumint la nostra naturalesa humana. Aquest és el gran regal a la humanitat: el Crist! En aquest gest Déu es fa tan “tocable” que podem tractar-lo... Fins i tot, rebutjar-lo, perseguir-lo i crucificar-lo! L’home jutja Déu!, fins al punt que Déu dóna la seva vida per nosaltres, paga per les nostres rebel·lies, ens remou amb el seu exemple i ens eleva amb la seva misericòrdia.

Finalment, aquesta “boja” història d’Amor desemboca, per una banda, en l’enviament de l’Esperit Sant a les nostres ànimes. I, per una altra, el gran regal: l’Eucaristia. «Jo restaré amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món» (Mt 28,20). Jesús roman en nosaltres amb el seu Esperit, però també ho fa físicament amb el seu Cos i amb la seva Sang, amagats sota les “aparences” eucarístiques del pa i del vi.

No és quelcom improvisat! Ve de lluny: el lliurament de Déu en l’Eucaristia estava ja anunciat i prefigurat en l’Antic Testament. Aquell “manà”, aquell pa que miraculosament davallava del cel cada matinada per alimentar els jueus en la travessa del desert era una anticipació de l’Eucaristia. També ho foren les multiplicacions de pans i peixos que realitzà Jesucrist per a saciar la fam de la gent que l’escoltava.

Amb raó Jesús es presentà dient que «Jo sóc el pa viu baixat del cel» (Jn 6,51). Realment ha davallat del cel, és viu i —el més increïble— “es fa” Pa per tal d’alimentar-nos de la seva vida, una vida que fou “sacrificada” durant la Passió. «Preneu i mengeu-ne tots, perquè això és el meu Cos que serà entregat per vosaltres» (cf. Mt 26,26; Lc 22,19). El Jesús-Eucaristia es fa present cada vegada que el sacerdot pronuncia aquestes “paraules de dolor”: Cos “entregat”; Sang “vessada”. De la Passió de Jesús ens venen l’acompanyament de l’Esperit Sant i l’aliment/acompanyament del Cos de Crist.

En el do de l’Eucaristia s’amaga la vida de Déu i s’ofereix la nostra salvació. Allí Déu se’ns entrega amb màxima discreció i, alhora, amb màxima disponibilitat. Així és l’Amor: discret i servicial. Sembla que no hi és, però sí que hi és. Amb aquest “mètode”, en Jesucrist es complia l’anunci que un descendent de David —com a nou Rei— havia de consolidar per a sempre i en tot lloc el Regne de Déu. Ho fa soroll, però és eficaç! En les processons del Corpus Christi el nostre Rei es passeja per incomptables carrers del nostre món. És el Cel davallat a la terra! «Què més podia fer Déu per nosaltres?», es preguntava sant Joan Pau II.

Antoni Carol i Hostench, pvre.

(Coordinador General de evangeli.net)