Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia
200 mossens comenten l'Evangeli del dia
Benvolgut /da amic / amiga:
Inaugurem una sèrie de newsletters destinats a il·lustrar breument —al llarg del curs— els Misteris del Rosari: són moments estel·lars —“flashos”— del pas del Senyor per aquest món. El beat papa Pau VI els definí com «un compendi de la vida del Crist».
Comencem pels Misteris Lluminosos; a partir de desembre, els Joiosos; entre Quaresma i Setmana Santa, els Misteris de Dolor; i, finalment, en Pasqua, els de Glòria. Alguns links que inserirem serveixen opcionalment per ampliar aquestes reflexions (mitjançant comentaris d’evangeli.net). *** Misteris Lluminosos “El Baptisme del Senyor al riu Jordà” marca l’inici del ministeri públic de Jesucrist. Destaquem 3 consideracions: 1ª) «Arribà Jesús des de Galilea al Jordà per a ser batejat per Joan» (Mt 3,13). Jesús és Déu i desitja “ser batejat”. Sorpresa! No serà que nosaltres necessitem “ser batejats”, és a dir, ser perdonats i auxiliats per Déu una i altra vegada? Potser estem massa acostumats a “anar per lliure”, com si de ningú ni de res n’haguéssim menester. El cristià no roman mai sol, aïllat: cada cristià és “acompanyat per” altres i, alhora, “acompanya als” altres. El Crist mai va marxar Ell tot sol! No és en debades que Ell fundà la seva família, la seva comunitat (l’Església).
2ª) «Batejat Jesús, sortí de l’aigua i s’obriren els cels» (Mt 3,16). Tant s’obriren que «s’escoltà una veu del cel (...)» (Lc 3,22): el Pare parla. Déu sempre ha desitjat establir un diàleg amb els homes. Però en aquell moment —en “obrir-se els cels”— s’inaugurà un “fil directe” amb Déu: el cel se’ns apropa més i més, ja que ja som fills de Déu.
«En veure el cel (...) i els estels que heu creat, em pregunto: què és l’home per tal que penseu en ell?» (Ps 8,4-5). Bona pregunta! Hom calcula que a l’univers hi ha entre 1 i 2 bilions de galàxies, encloent cadascuna d’elles entre 200 i 400 mil milions d’estels... En fi, que no som res! I, nogensmenys, un sol pensament humà val més que tot el cosmos material... No diguem ja si es tracta d’un pensament adreçat al Pare del cel. L’oració del fill de Déu és d’allò més preciós; res val tant com saber-se fill de Déu!
3ª) «Aquest és l’anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món» (Jn 1,29): paraules amb les que Joan Baptista presentà Jesucrist. Quants anyells ja havia sacrificat Israel per a expiar els pecats? Incomptables! (entre David i Salomó se’n contaven per milers). Però ni un sol d’ells serví per a llevar el pecat del món. Altres pobles fins i tot havien immolat éssers humans per tal d’aplacar la ira de Déu. Potser també incomptables! Però ninguna d’aquelles immolacions serví per a salvar la humanitat, menys encara per a satisfer Déu. Aleshores? L’home no pot treure el pecat del món: els qui han intentat “dreceres d’auto-redempció” han acabat essent uns assassins genocides. Dit d’una manera més elegant: «Un món que ha de crear la justícia per si mateix és un món sense esperança» (Benet XVI). Més encara: «No és la ciència la que redimeix l’home; l’home és redimit per l’amor», per l’Amor en majúscula!
Antoni Carol i Hostench, pvre. (Coordinador General d’evangeli.net) |
"Contemplar l'Evangeli d'avui" (Evangeli + meditació)
"Master·evangeli.net" (Evangeli + teologia)
"L’Evangeli d’avui per a la família" (Evangeli d'avui + imatge + catequesis)