Els Misteris de Glòria són el “coronament necessari” de la vida de Nostre Senyor Jesucrist. Per què? La resposta ens la dóna sant Pau: «Si el Crist no hagués ressuscitat, la nostra predicació seria sense objecte, ho seria també la vostra fe» (1Co 15,14). Encara més: seríem «els més miserables de tots els homes» (1Co 15,19), ja que —predicant quelcom que no hauria succeït— seríem «falsos testimonis de Déu» (1Co 15,15).

Però, en realitat, història i fe ens informen del Crist-Ressuscitat. Els n’hi ha que “el veuen”; els n’hi ha que “no el veuen”. Què passa? Ho veurem! En tot cas, està “testimoniat”.

El misteri de la Redempció “penja” de la Resurrecció del Senyor: sense Resurrecció no hi ha Redempció. I doncs, ¿quina força tindria —més enllà de la mort— el lliurament de Jesús per nosaltres fins a la mort, si, després de tot, roman mort? La passió hauria quedat com un simple gest de solidaritat envers nosaltres —els mortals—, però no estaria donant resposta al vertader enigma: ¿què hi ha de la meva resurrecció, de la meva vida eterna? (si la meva felicitat no té projecció eterna, aleshores aquesta felicitat és molt parcial: en realitat no és una autèntica felicitat, sinó un “passa-temps”) (Ampliació: «Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat»).

Podem distingir 4 grups de persones segons llur reacció davant del fet de la Resurrecció del Senyor: 1. Mentiders, 2. “Apòstols d’apòstols”; 3. “Científics”; 4. Desesperançats. Veiem com aquets grups han respost a les següents preguntes: ¿Com puc trobar el Ressuscitat?; ¿On puc trobar el Ressuscitat?...

1ª PART: «No és aquí, ha ressuscitat»

2ª PART: «Senyor meu i Déu meu!»

3ª PART: «El reconegueren i se’ls feu invisible»