1r) «Estimats, no us fieu de tot esperit; més aviat, proveu els esperits si són de Déu» (1Jn 4,1). Diem “tema a part” perquè, per a un lloc i per a l’altre, l’autoritat eclesial encara no ha s’ha pronunciat de manera definitiva sobre l’autenticitat llurs revelacions:

a) Si són autèntiques, Maria s’encarregarà —com sempre— de confirmar-ho. És qüestió de temps!

b) D’altra banda, són les aparicions més recents i, en part, és lògic que restin pendents d’un judici definitiu. Garabandal necessita temps (alguns anuncis profètics s’haurien de complir) i a Medjugorje encara continuen les aparicions.

c) Una peculiaritat afegida: pel fet de ser tan recents i per la seva perllongada reiteració, s’ha pogut obtenir més documentació gràfica i audiovisual que en cap altre cas.

2n) «I quan us persegueixen en aquesta població, fugiu cap a una altra» (Mt 10,23). Com acostuma a ser, tant unes com les altres aparicions, han estat envoltades de “polèmiques” diverses (dubtes, desconfiances, ironies...), provinents majorment dels “entesos”, “científics” i, també, de les pròpies autoritats civils i eclesiàstiques:

a) A Garabandal, podríem dir, aquesta oposició va ser particularment barroera i de malt gust: per la falta constància en la fe (d’alguns) del poble (sempre demanaven miracles i més miracles, cosa que no li feia cap gràcia a la Verge Maria); per la divisió i enveges entre els habitants del poble; per la sorprenent i aferrissada oposició del bisbat... Dóna la impressió que, en vista de les resistències, Maria Santíssima se’n va “cansar”: va anunciar amb to de desencís que no s’hi tornaria a aparèixer...

b) I també fa tota la impressió de què ho ha tornat a intentar a Medjugorje... Els paral•lelismes són notables!

3r) Amb tot, del que no podem dubtar és d’allò que qualsevol observador extern ha pogut constatar:

a) Els vidents, persones senzilles. «Us dono gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu amagat aquestes coses als savis i entesos, i les heu revelades al senzills» (Mt 11,25). En ambdós casos, com casi sempre, es tracta de gent menuda —o nens— i d’ambient rural, amb reduït nivell de formació intel•lectual: el propi d’un poble de les muntanyes de Santander (Espanya) a l’any 1961 o d’un poble dels Balcans encara dins de l’era comunista (any 1981). Aquesta extrema senzillesa i innocència té tota la flaira mariana.

Si bé la Verge Maria només és vista pels vidents escollits, tots els observadors externs han pogut descriure els vidents i llur peculiar estat d’èxtasi durant les aparicions (amb moltes característiques concordants amb els vidents d’anteriors aparicions).

b) Ortodòxia. «Pels seus fruits els coneixereu» (Mt 7,20): en tots els missatges suposadament rebuts i transmesos, tant en un lloc com en l’altre, no hi ha ni la més mínima contradicció amb l’ensenyament magisterial de l’Església. I, atenció!, estem parlant de milers de comunicacions (que en general són d’un contingut molt quotidià, tot movent a la pietat, a la preservació de la família i dels bons costums, etc.).

c) Fruits espirituals. «No us equivoqueu, germans: tot bon present i tot do perfecte vénen de dalt» (Jm 1,16-17). A rel d’aquestes aparicions han sorgit importants moviments de pietat i conversions, alhora que nombroses vocacions per a la més variada destinació carismàtica.

d) Els vidents, persones seglars (una gran novetat!). Tant les vidents de Garabandal com els de Medjugorje han romàs en l’estat laïcal, la major part d’ells compromesos en matrimoni i formant una família. Una novetat molt d’acord amb el “descobriment” dels fidels laics en l’Església des del Concili Vaticà II.

No oblidem, per exemple, que en els anys de Lourdes (i de La Salette, i de Fàtima) era impensable que un vident, com Bernadette, romangués en el món: eclesialment no era imaginable altra cosa per a ella que no fos l’estat religiós. Sortosament, ella sentí que aquesta era la seva vocació... Però, en tot cas, en l’ambient planava una mentalitat negativa respecte del món, del qual Bernadette —la vident de la Senyora de Massabielle— n’havia d’apartar-se.

3r) «Ha protegit Israel, el seu servent, com ho havia promès als nostres pares; s’ha recordat del seu amor a Abraham, i a la seva descendència per sempre» (Lc 1,54-55). El Totpoderós, a través de Maria, ens veu i ens acompanya:

a) Podríem dir que Garabandal i Medjugorje són una “actualització” de les anteriors “visites” de Santa Maria. Les peticions de la Mare de Déu no han canviat (la conversió moral), però sí el to d’urgència.

b) “Tema a part”: «Maria es quedà (...) uns tres mesos» (Lc 1,56). La Visitació de Maria a la mare de Joan, com a “visita”, va ser “exageradament” llarga, perllongada: tres mesos! Va ser molt més que una “visita”: fins que Maria no va concloure la seva feina, no va tornar a Natzaret amb el seu espòs...

Per ventura, ¿no es repeteix la mateixa història, particularment, a Garabandal i Medjugorje? Fins que no acabi la feina, continuarà!

< Anterior Següent >