1r) «El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran» (Mt 24,35). El final dels temps: del “temps de les nacions” al “temps de la Misericòrdia”. A Garabandal la Verge Maria va dir clarament a les vidents que després de la mort de Joan XXIII haurien de venir tres papes més i que, aleshores, s'esdevindria EL FINAL DELS TEMPS (que no significa el final del món: abans, hi ha d'haver una gran predicació de l'Evangeli):

a) De fet, l'Apocalipsi parla de diversos “temps” (o “cicles” o “períodes” de temps). I, efectivament, el “temps d'Israel” fou substituït pel “temps de les nacions”: el pas d'un temps a l'altre restà assenyalat per sempre amb la destrucció total de Jerusalem (i del seu Temple, on no quedà pedra sobre pedra, tal com havia predit Jesucrist), a l'any 70 i per obra de les “nacions” (els gentils, els no jueus).

b) Ara, en aquests moments, dóna la impressió que s'apropa un nou trànsit de temps: del “temps de les nacions” vers al “temps de la Misericòrdia”. Aquest traspàs podria quedar assenyalat i acompanyat per “esdeveniments” (alguns d'ells, dramàtics: el poc que ens han dit s'ajusta molt a les descripcions de Mt 24,3-14, esdeveniments que tanquen una era històrica i obren pas a una nova etapa en la que el missatge joiós del Regne de Déu serà proclamat —en profunditat, com mai— per tota la Terra en testimoniatge per a tots els pobles...).

c) Els vidents (en les diverses aparicions marianes) insistien en que tot això arribaria sobtadament, de cop, sense que la gent s'ho esperi (coincideix amb Mt 24,37 ss).

2n) Les diverses manifestacions marianes comparteixen un horitzó escatològic, és a dir, un horitzó que fita el més enllà: el Cel, és a dir, la salvació (eterna) dels homes. En vista d’aquest horitzó de crida universal a la santedat, el Cel ha traçat un pla molt concret:

a) una “epifania mariana” (manifestacions de la Mare de Déu amb una freqüència inèdita),

b) una crida d’atenció en relació a l’Eucaristia,

c) un anunci de la proximitat de “temps escatològics”.

Bo i tenint present tot això, potser ens convé fer memòria de les últimes orientacions del Papa sant Joan Pau II, que les podem rebre a manera de “testament”:

1. “Contemplar el rostre del Crist” (Carta apostòlia “Al començament del nou mil•lenni”) (2001);

2. “Contemplar el rostre del Crist amb Maria” (Carta apostòlica “Rosarium Virginis Mariae” (2002);

3. “Contemplar el rostre del Crist amb Maria des de l’Eucaristia” (Carta encíclica “Ecclesia de Eucharistia”) (2003).

4. Finalment (ho tornem a destacar expressament), perquè Déu així ho volgué, aquest Sant Papa s’acomiadà de nosaltres fent el seu traspàs envers la casa del Pare en el dia de la festa de la Divina Misericòrdia (dia i festa per la qual tant va sospirar santa Faustina Kowalska).

< Anterior