Revelació a Nicodem
Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem. Era un dirigent dels jueus. Aquest home va anar de nit (Jn 3,1-2)

Les Benaurances (Sermó de la Muntanya)
En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los (Mt 5,1-2)

¿Qui és el més gran entre nosaltres?
Pel camí havien discutit entre ells sobre quin era el més gran. I havent-se assegut, cridà els Dotze, i els digué: «Si algú vol ser el primer, ha de ser l’últim de tots i el servidor de tots». I prenent un infant, el posà enmig d’ells, i havent-lo abraçat, els digué: «Qualsevol que aculli un d’aquests infants en el meu nom, a mi m’acull» (Mc 9,35-37)

El primer manament
Un dels mestres de la Llei anà a trobar Jesús i li va fer aquesta pregunta: «Quin és el primer de tots els manaments?». Jesús va respondre: «El primer és: Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb tota la força’. El segon és aquest: ‘Estima els altres com a tu mateix’» (Mc 12,28-31)

Sinagoga de Cafarnaüm: el “pa de vida”
«Els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre» (Mt 5,1-2)

La misericòrdia de Déu
«Dona, on són? ¿Ningú no t'ha condemnat?». Ella va respondre: «Ningú, Senyor». Jesús digué: «Jo tampoc no et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més» (Jn 8,10-11)

Jesús denúncia la hipocresia dels fariseus
Jesús digué: «Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el delme de la menta, del fonoll i del comí, però heu abandonat les coses més fonamentals de la Llei: la justícia, l'amor i la fidelitat!» (Mt 23,23)

La “paràbola del fill pròdig”
El seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El fill li digué: «Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu». Però el pare digué: «De pressa, porteu el vestit millor i poseu-li, poseu-li també l'anell (...) i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat» (Lc 15,20-24)

Jesús revela la seva divinitat
Jesús els respongué: «Us ho ben asseguro: des d'abans que Abraham nasqués, Jo Sóc». Ells van agafar pedres per tirar-les-hi, però Jesús s'amagà i sortí del temple (Jn 8,58-59)

Opinions diverses sobre Jesús
La gent es va dividir per causa d'Ell. Alguns volien agafar-lo, però ningú no el va detenir. Els guardes del temple se'n tornaren a trobar els grans sacerdots i els fariseus. Aquests els van dir: «Per què no l'heu portat?». Els guardes respongueren: «Ningú no ha parlat mai com aquest home» (Jn 7,43-46)

Judici final
«El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran» (Mc 13,31)

< Anterior Següent >