La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

15 d'agost: L'Assumpció de la Mare de Déu
1ª Lectura (Ap 11,19; 12,1.3-6.10): El santuari del temple de Déu que hi ha en el cel s'obrí, i dins el temple aparegué l'arca de l'aliança de Déu. Llavors aparegué en el cel un gran prodigi: una dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota els peus i duia al cap una corona de dotze estrelles. Esperava un fill i cridava amb dolor, a punt de donar a llum. Al mateix temps aparegué en el cel un altre prodigi: hi havia un gran drac rogenc, que tenia set caps i deu banyes. Als set caps duia set diademes, i la seva cua arrossegà la tercera part de les estrelles i les llançà a la terra.

El drac s'aturà davant la dona per devorar-li el fill així que nasqués. La dona posà al món un fill, un noi que ha de governar totes les nacions amb el ceptre de ferro; el seu fill va ser endut cap a Déu i cap al seu setial, i la dona va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc. Llavors vaig sentir al cel una veu que cridava amb tota la força: «Ara és l'hora de la victòria del nostre Déu, l'hora del seu poder i del seu Regne, i el seu Messies ja governa».
Salm responsorial: 44
R/. Teniu la reina a la dreta, vestida amb brocats d'or.
La princesa t'espera enjoiada, l'esposa et ve a la dreta, vestida amb or d'Ofir.

Escolta, filla, estigues atenta, oblida el teu poble i la casa del teu pare; el rei està corprès de la teva bellesa. És el teu senyor: fes-li homenatge.

Conduïdes entre cants de festa, s'acosten al palau del rei.
2ª Lectura (1C 15,20-27): Germans, Crist ha ressuscitat d'entre els morts, el primer d'entre tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: tots són d'Adam, i per això tots moren, però tots viuran gràcies al Crist. Cadascun al moment que li correspon: Crist el primer, després, a l'hora que ell vindrà, els qui són de Crist; a la fi, quan ell destituirà tota mena de sobirania, d'autoritat o de poder, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort. Perquè l'Escriptura diu que tot ho ha posat sota els seus peus.
Versicle abans de l'Evangeli (---): Al·leluia. Maria ha estat enduta al cel. Els àngels se n'alegren. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 1,39-56): I aixecant-se Maria en aquells dies, se n’anà a la muntanya amb diligència a una ciutat de Judà. I entrà en la casa de Zacaries i saludà Elisabet. I s’esdevingué que, quan Elisabet sentí la salutació de Maria, l’infant exultà en el seu ventre, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant, i amb gran veu exclamà, i digué: «Beneïda tu entre les dones, i beneït el fruit del teu ventre. I d’on em ve això que vingui la mare del meu Senyor a mi? Perquè vet aquí que, tan bon punt arribà a les meves orelles la veu de la teva salutació, exultà de goig l’infant en el meu ventre. I benaurada la que ha cregut que es compliran les coses que li han estat dites de part del Senyor».

I digué Maria: «Magnifica la meva ànima el Senyor, i ha exultat el meu esperit en Déu Salvador meu, perquè ha mirat la humilitat de la seva serventa. Heus aquí, doncs, que des d’ara em diran benaurada totes les generacions, perquè ha fet en mi coses grans el qui és poderós, i sant és el seu Nom; i la seva misericòrdia, de generació en generació per a aquells qui el temen. Ha mostrat la força del seu braç, ha dispersat els superbiosos en la intenció dels seus cors; deposà del tron els poderosos i exalçà els humils; els afamats els ha omplert de béns i els rics, els ha fet anar-se’n buits. Ha acollit Israel, el seu servent, perquè ha recordat la seva misericòrdia envers Abraham i la seva descendència pels segles, tal com havia parlat als nostres pares». I Maria es quedà amb ella uns tres mesos, i retornà a casa seva.

© Albada Editorial / evangeli.net

«Magnifica la meva ànima el Senyor, i ha exultat el meu esperit en Déu Salvador meu»

P. Dom Josep ALEGRE Abat emèrit de Santa Mª de Poblet (Tarragona, Espanya)

Avui celebrem la solemnitat de l'Assumpció de Santa Maria en cos i ànima al cel. «Avui —diu sant Bernat— puja al cel la Verge plena de glòria, curulla de goig els ciutadans celestes». I afegirà aquestes precioses paraules: «Quin regal més formós envia avui la nostra terra al cel! Amb aquest gest meravellós d'amistat —que és donar i rebre— es fonen allò humà i allò diví, allò terrenal i allò celest, el que és humil i el sublim. El fruit més granat de la terra és allí, d'on procedeixen els millors regals i els dons de més vàlua. Encimada en les altures, la Verge Santa prodigarà els seus dons als homes».

El primer do que et prodiga és la Paraula, que Ella sabé conservar amb tanta fidelitat en el seu cor, i fer-la fructificar des del profund silenci acollidor. Amb aquesta Paraula en el seu espai interior, tot engendrant la Vida per als homes en el seu ventre, «Maria en aquells dies, se n’anà a la muntanya amb diligència a una ciutat de Judà. I entrà en la casa de Zacaries i saludà Elisabet» (Lc 1,39-40). La presència de Maria expandeix l'alegria: «quan Elisabet sentí la salutació de Maria, l’infant exultà en el seu ventre» (Lc 1,44), exclama Isabel.

Sobretot, ens fa el do de la seva lloança, la seva mateixa alegria feta cant, el seu Magnificat: «Magnifica la meva ànima el Senyor, i ha exultat el meu esperit en Déu Salvador meu...» (Lc 1,46-47). Quin regal més formós ens retorna avui el cel amb el cant de Maria, fet Paraula de Déu. En aquest cant hi trobem els indicis per aprendre com es fonen l'humà i el diví, el terrenal i el celest, i arribar a respondre com Ella al regal que ens fa Déu en el seu Fill, a través de la seva Santa Mare: per tal d'esdevenir un regal de Déu per al món, i demà un regal de la nostra humanitat a Déu, tot seguint l'exemple de Maria, que ens precedeix en aquesta glorificació a la que ens trobem destinats.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «La festa de l’Assumpció de Nostra Senyora ens proposa la realitat d’aquesta esperança joiosa. Encara som peregrins, però la Nostra Mare ens ha precedit i ens assenyala la fi de la sendera: ens repeteix que és possible arribar-hi i que, si som fidels, hi arribarem» (Sant Josepmaria)

  • «En aquesta Solemnitat de l’Assumpció mirem Maria: Ella ens condueix a l’esperança, a un futur ple d’alegria i ens ensenya el camí per assolir-lo: acollir en la fe el seu Fill; no perdre mai l’amistat amb Ell, sinó deixar-nos il·luminar i guiar per la seva paraula» (Benet XVI)

  • «La Santíssima Verge Maria, acabat el curs de la seva vida terrenal, fou enduta a la glòria del cel en cos i ànima. Allí ja participa a la glòria de la Resurrecció del seu Fill, anticipant la resurrecció de tots els membres del seu Cos» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 974)