Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
El Senyor els donà jutges que els salvaven dels saquejadors, però tampoc feien cas dels jutges i continuaven anant a d'altres déus i adorant-los. S'havien apartat ràpidament del camí que seguien els seus pares, homes encara obedients als manaments del Senyor: ells no l'obeïen pas. Moltes vegades el Senyor els donava un jutge, l'afavoria durant tota la vida perquè salvés el poble dels seus enemics: el Senyor s'havia compadit d'ells en veure'ls gemegar sota el pes dels opressors. Però així que el jutge moria, tornaven a fer pitjor que els seus pares i altre cop seguien altres déus, els adoraven i es prosternaren davant d'ells. No sortien mai del seu mal camí i de les seves pràctiques perverses.
Donaren culte als ídols, caigueren als seus paranys, immolant als dimonis els fills i les filles.
Es deshonraren amb les seves pràctiques, es prostituïren amb les seves maldats, i el Senyor es disgustà amb el seu poble, avorrí la seva heretat.
Quantes vegades els alliberà el Senyor! Però ells s'obstinaven en les seves actituds. En veure'ls en la desgràcia, en sentir el seu plany, se'ls mirà compassivament.
Li diu: «Quins?». I Jesús li fa: No mataràs, no adulteraràs, no robaràs, no diràs fals testimoni, honora el pare i la mare, i estimaràs el teu proïsme com a tu mateix. Li diu el jove: «Totes aquestes coses les he guardat; què em falta encara?». Li diu Jesús: «Si vols ser perfecte, ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; i vine, segueix-me». Però quan hagué sentit el jove aquestes paraules, se n’anà trist, ja que tenia moltes possessions.
© Albada Editorial / evangeli.net
«Quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna?»
Mn. Óscar MAIXÉ i Altés (Roma, Itàlia)Avui la litúrgia de la paraula posa a la nostra consideració el famós passatge del jove ric, aquell jove no reeixí a respondre davant la mirada d'amor amb què Crist es fixà en ell (cf. Mc 10,21). Joan Pau II ens recorda que en aquell jove hi podem reconèixer tot home que s'apropa a Crist i li pregunta sobre el sentit de la seva pròpia vida: «Mestre, quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna?» (Mt 19,16). El Papa comenta que «l'interlocutor de Jesús intueix que hi ha una connexió entre el bé moral i el ple acompliment del propi destí».
També avui, quantes persones es fan aquesta pregunta! Si mirem al nostre voltant, potser podem pensar que són poques les persones que veuen més enllà, o bé que l'home del segle XXI no necessita aquest tipus de qüestions, ja que les respostes no li serveixen.
Jesús li respon: «Per què em preguntes sobre el que és bo? Només un és el bo. Però si vols entrar a la vida, guarda els manaments» (Mt 19,17). No és solament legítim preguntar-se pel més enllà, sobre el sentit de la vida, sinó que... és necessari fer-ho! El jove li ha preguntat què ha de fer per tal d'assolir la vida eterna, i el Crist li respon que ha de ser bo.
Avui dia, per alguns o per a molts —tant se val— pot semblar impossible “ésser bo”... O bé, els pot semblar quelcom sense sentit: una ximpleria! Avui, com ara fa vint segles, Crist ens segueix recordant que per tal d'entrar en la vida eterna cal complir els manaments de la llei de Déu: no es tracta d'un “òptim”, sinó que és el camí necessari perquè l'home s'assembli a Déu i així pugui entrar en la vida eterna de la mà del seu Pare-Déu. En efecte, «Jesús mostra que els manaments no han de ser entesos com un límit mínim que no s'ha de sobrepassar, sinó com una sendera oberta per a un camí moral i espiritual de perfecció, l'impuls interior del qual és l'amor» (Joan Pau II).
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Si no ets senyor de tu mateix, encara que siguis poderós, em fa pena i riure el teu senyoratge» (Sant Josepmaria)
«Jesús mostra que els manaments no han de ser entesos com un límit mínim que no cal sobrepassar, sinó com un sender obert per un camí moral i espiritual de perfecció, l’impuls interior del qual és l’amor» (Sant Joan Pau II)
«‘Mestre, quina cosa bona puc fer per obtenir la vida eterna?’. Al jove que li va fer aquesta pregunta, Jesús va respondre, en primer lloc, invocant la necessitat de reconèixer ‘Déu’ com ‘l’únic bo’, com el Bé per excel·lència i com la font de tot bé. Després li declara: ‘Si vols entrar a la vida eterna, guarda els manaments’ (...). Finalment, resumeix aquests manaments d’una manera positiva: ‘Estimaràs els altres com a tu mateix’» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.052)
