1ª Lectura (Js 24,14-29): En aquells dies, Josuè digué al poble: «Creieu en el Senyor, el vostre Déu, i adoreu-lo de veritat i amb tot el cor. Desfeu-vos dels déus que els vostres pares havien adorat quan vivien a la regió de l'Eufrat i a Egipte, i adoreu només el Senyor. Si no us sembla bé de tenir el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a la regió occidental de l'Eufrat, o els déus dels amorreus, al país dels quals viviu. Però jo i la meva família hem decidit d'adorar el Senyor».

El poble respongué: «Mai de la vida no abandonarem el Senyor per adorar altres déus. El Senyor, el nostre Déu, és el qui ens va fer pujar amb els nostres pares de la terra d'Egipte, d'un lloc d'esclavatge, ell obrà davant els nostres ulls aquells grans senyals i ens guardà per tot arreu on anàvem, enmig de totes les nacions que havíem de travessar. El Senyor, finalment, va treure els amorreus i tots els qui vivien en aquest país. També nosaltres, doncs, estem decidits a adorar el Senyor, que és el nostre Déu».

Josuè replicà: «No sou capaços de ser adoradors del Senyor. Ell és sant, és el Déu gelós, que no consentirà les vostres infidelitats i els vostres pecats. Segur que l'abandonareu per adorar déus estrangers, i ell se us posarà en contra i us farà mal fins a fer-vos desaparèixer, tot i haver estat bo amb vosaltres». El poble respongué: «No, no. Nosaltres volem adorar el Senyor». Josuè afegí: «Vosaltres sou testimonis que heu escollit el Senyor, per adorar-lo només a ell». Ells li digueren: «Sí, en som testimonis». Josuè contestà: «Doncs ara us heu de desfer dels déus estrangers que teniu entre vosaltres i heu de donar els vostres cors al Senyor, Déu d'Israel». El poble li digué: «Sí, volem adorar el Senyor, el nostre Déu, i obeir-lo sempre».

Aquell dia Josuè va fer una aliança per al poble a Siquem, li donà unes prescripcions i ho escriví tot en el llibre de la Llei de Déu. Després prengué una gran pedra, l'erigí sota l'alzina del santuari del Senyor i digué a tot el poble: «Aquesta pedra serà un testimoni: ha sentit tot el que el Senyor ens ha dit i us ho recordarà perquè no oblideu mai el vostre Déu». Aleshores Josuè acomiadà el poble, i se n'anà cadascú a la seva heretat. Després d'aquests darrers fets, Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, morí a l'edat de cent deu anys.