Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
El poble respongué: «Mai de la vida no abandonarem el Senyor per adorar altres déus. El Senyor, el nostre Déu, és el qui ens va fer pujar amb els nostres pares de la terra d'Egipte, d'un lloc d'esclavatge, ell obrà davant els nostres ulls aquells grans senyals i ens guardà per tot arreu on anàvem, enmig de totes les nacions que havíem de travessar. El Senyor, finalment, va treure els amorreus i tots els qui vivien en aquest país. També nosaltres, doncs, estem decidits a adorar el Senyor, que és el nostre Déu».
Josuè replicà: «No sou capaços de ser adoradors del Senyor. Ell és sant, és el Déu gelós, que no consentirà les vostres infidelitats i els vostres pecats. Segur que l'abandonareu per adorar déus estrangers, i ell se us posarà en contra i us farà mal fins a fer-vos desaparèixer, tot i haver estat bo amb vosaltres». El poble respongué: «No, no. Nosaltres volem adorar el Senyor». Josuè afegí: «Vosaltres sou testimonis que heu escollit el Senyor, per adorar-lo només a ell». Ells li digueren: «Sí, en som testimonis». Josuè contestà: «Doncs ara us heu de desfer dels déus estrangers que teniu entre vosaltres i heu de donar els vostres cors al Senyor, Déu d'Israel». El poble li digué: «Sí, volem adorar el Senyor, el nostre Déu, i obeir-lo sempre».
Aquell dia Josuè va fer una aliança per al poble a Siquem, li donà unes prescripcions i ho escriví tot en el llibre de la Llei de Déu. Després prengué una gran pedra, l'erigí sota l'alzina del santuari del Senyor i digué a tot el poble: «Aquesta pedra serà un testimoni: ha sentit tot el que el Senyor ens ha dit i us ho recordarà perquè no oblideu mai el vostre Déu». Aleshores Josuè acomiadà el poble, i se n'anà cadascú a la seva heretat. Després d'aquests darrers fets, Josuè, fill de Nun, servent del Senyor, morí a l'edat de cent deu anys.
Beneït sigui el Senyor, que em dóna seny. Fins a les nits m'amonesta el meu cor. Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré.
M'ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presència; al costat vostre, delícies per sempre.
© Albada Editorial / evangeli.net
«Alguns presentaren a Jesús uns infants perquè els imposés les mans i pregués»
Mn. Antoni CAROL i Hostench (Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Espanya)Avui ens és donat contemplar una escena que, malauradament, és massa actual: «Alguns presentaren a Jesús uns infants perquè els imposés les mans i pregués, però els deixebles els renyaven» (Mt 19,13). Jesús estima especialment els infants; nosaltres, amb els pobres raonaments típics de “gent gran”, els impedim d'apropar-se a Jesús i al Pare: —Quan siguin grans, si ho volen, ja escolliran...! Aquesta és una gran errada.
Els pobres, és a dir, els més mancats, els més necessitats, són objecte de particular predilecció per part del Senyor. I els nens, els infants són molt “pobres”. Són pobres d'edat, són pobres de formació... Són indefensos. Per això, l'Església —“Mare” nostra— disposa que els pares portin ben aviat els fills a batejar, per tal que l'Esperit Sant posi sojorn en llurs ànimes i entrin en el caliu de la comunitat dels creients. Així ho indiquen tant el Catecisme de l'Església com el Codi de Dret Canònic, ordenaments del màxim rang en l'Església (que, com a tota comunitat, ha de tenir els seus ordenaments).
Però no!: quan siguin grans!!! És absurda aquesta manera de procedir. I, si no, preguntem-nos: —Què menjarà aquest nen? El que li posi la seva mare, sense esperar a que el nen especifiqui quin menjar prefereix. —Quin idioma parlarà aquest nen? El que parlin els seus pares (altrament, el nen mai podrà escollir cap llengua). —A quina escola anirà aquest infant? On el portin els seus pares, sense esperar que el noi defineixi quins estudis prefereix...
—Què menjà Jesús? Allò que li posà la seva Mare, Maria. —Quina llengua parlà Jesús? La dels seus pares. —Quina religió aprengué i practicà Jesús Infant? La dels seus pares, la jueva. Després, quan ja fou gran, però gràcies a la instrucció que havia rebut dels seus pares, fundà una nova religió... Però, primer, la dels seus pares, com és natural.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Els grans sants van treballar per la glòria de Déu, però jo que no sóc més que una ànima petita, treballo únicament per a complaure’l» (Santa Teresina de Lisieux)
«Hem d’aprendre a veure amb un cor de nen, amb un cor jove, a qui els prejudicis no obstaculitzen i els interessos no enlluernen» (Benet XVI)
«Amb la seva vida segons el Crist, els cristians acceleren la vinguda del Regne de Déu, ‘Regne de justícia, de veritat i de pau’. Però no per això abandonen les tasques d’aquest món; fidels al seu Mestre, s’hi dediquen amb rectitud, paciència i amor» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.046)
