Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Li diu Gedeó: «Si de debò m'heu concedit el vostre favor, doneu-me un senyal, perquè sàpiga de cert que sou vós qui em parleu: no us mogueu d'aquí, si us plau, fins que hauré vingut a portar-vos la meva ofrena i l'hauré deixada davant vostre». Li respon: «M'assec aquí fins que tornis». Gedeó anà a coure un cabrit i quaranta quilos de pa sense llevat. Posà la carn en una safata i el suc en una cassola i li ho portà sota l'alzina. L'àngel del Senyor li digué: «Deixa la carn i els pans en aquesta roca i vessa-hi el suc». Gedeó ho va fer així. Aleshores l'àngel del Senyor tocà la carn i els pans amb la punta del bastó que tenia a la mà, i de la roca sortí un foc que els va consumir. I en aquell mateix moment l'àngel del Senyor desaparegué. Gedeó comprengué que era l'àngel del Senyor, i exclamà: «Ah, Senyor, he vist el vostre àngel cara a cara». Però el Senyor li digué: «La pau sigui amb tu: no tinguis por, que no moriràs». Aleshores Gedeó dedicà un altar al Senyor en aquell lloc i li donà el nom de «El-Senyor-és-pau».
La fidelitat i l'amor es trobaran, s'abraçaran la bondat i la pau; la fidelitat germinarà de la terra, i la bondat mirarà des del cel.
El Senyor donarà la pluja, i la nostra terra donarà el seu fruit. La bondat anirà al seu davant, i la pau li seguirà les petjades.
Llavors prenent la paraula Pere, li digué: «Mira que nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit; què hi haurà, doncs, per a nosaltres?». Jesús els digué: «En veritat us dic que vosaltres, els qui m’heu seguit, en la regeneració, quan s’assegui el Fill de l’home en el tron de la seva glòria, us asseureu també vosaltres en dotze trons per judicar les dotze tribus d’Israel. I tot el qui deixi casa, o germans o germanes, o pare o mare, o fills, o camps a causa del meu nom, en rebrà cent vegades més i posseirà la vida eterna.
I molts primers seran últims, i últims primers.
© Albada Editorial / evangeli.net
«Un ric difícilment entrarà en el regne dels cels... Qui, doncs, pot salvar-se?»
Mn. Fernando PERALES i Madueño (Terrassa, Barcelona, Espanya)Avui contemplem la reacció que suscità entre els oients el diàleg del jove ric amb Jesús: «Qui, doncs, pot salvar-se?» (Mt 19,25). Les paraules del Senyor adreçades al jove ric són manifestament dures, pretenen de sorprendre, desvetllar les nostres somnolències. No es tracta de paraules aïllades, accidentals en l'Evangeli: vint vegades repeteix aquest tipus de missatge. Ho hem de recordar: Jesús adverteix dels obstacles que suposen les riqueses per a entrar en la vida...
I, malgrat tot, Jesús estimà i cridà homes rics, sense exigir-los que abandonessin llurs responsabilitats. La riquesa en si mateixa no és dolenta, sinó el seu origen si fou injustament adquirida, o el seu destí, si és usada egoistament sense tenir en compte els desafavorits, si tanca el cor als veritables valors espirituals (on no hi ha necessitat de Déu).
«Qui, doncs, pot salvar-se?». Jesús respon: «Per als homes això és impossible, però per a Déu totes les coses són possibles» (Mt 19,26). —Senyor, Tu coneixes bé les habilitats dels homes per tal d'atenuar la teva Paraula. Haig de dir-t'ho, Senyor, ajuda'm! Converteix el meu cor.
Després de marxar el jove ric, entristit pel seu aferrament a les riqueses, Pere prengué la paraula i digué: —Concedeix, Senyor, a la teva Església, als teus Apòstols de ser capaços de deixar-ho tot per Tu.
«En la regeneració, quan s’assegui el Fill de l’home en el tron de la seva glòria...» (Mt 19,28). El teu pensament es dirigeix a aquest “dia”, vers el futur. Tu ets un home amb tendència cap a la fi del món, cap a la plenitud de l'home. En aquest temps, Senyor, tot serà nou, renovellat, formós.
Jesucrist ens diu: —Vosaltres, els qui m’heu seguit, en la regeneració, quan s’assegui el Fill de l’home en el tron de la seva glòria, us asseureu també vosaltres... En rebrà cent vegades més... I posseirà la vida eterna... (cf. Mt 19,28-29).
El futur que Tu promets als teus, als qui t'han seguit tot renunciant tots els obstacles... és un futur feliç, és l'abundor de la vida, és la plenitud de la vida.
—Gràcies, Senyor. Condueix-me envers aquest dia!
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«És més fàcil que el sol no llueixi ni escalfi que un cristià deixi de donar llum. No infligeixis una ofensa a Déu!: si ordenem bé la nostra conducta, tota la resta seguirà com a conseqüència natural» (Sant Joan Crisòstom)
«La vocació cristiana és sobretot una crida d’amor que atreu i que es refereix a quelcom més enllà d’un mateix, envers el seu alliberament en el lliurament de si mateix» (Benet XVI)
«L’Església prega perquè ningú no es perdi: ‘Senyor, no permeteu que mai em separi de vós’. Si bé és cert que ningú no es pot salvar a si mateix, també ho és que ‘Déu vol que tots els homes se salvin’ (1Tm 2,4) i que per a Ell ‘tot és possible’ (Mt 19,26)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.058)
