Avui, astorats com els deixebles, tornem a escoltar que la salvació és impossible per a l'home. Així de radical és al dany que ens afecta tots després de la "pertorbació" de la creació en els seus orígens. Les imatges del "Gènesis" són prou eloqüents.

Els nostres primers pares, des d'un "estar nus sense experimentar vergonya" (la innocència originària), passen a cobrir-se, amagar-se, tenir por i llançar-se les culpes... Entremig hi ha el pecat original: varen caure en la "il•lusió" (un miratge!) d'una autosuficiència que és impossible: creure que serien tan poderosos com Déu si "manipulaven" l'arbre "del coneixement del bé i del mal". Es tracta d'una pertorbació "moral", radicada en el drama de la llibertat humana: som lliures per actuar amb amor, però no per a inventar l'amor. Així fou com, tot caricaturitzant la llei moral, el "Maligne" aconseguí que la humanitat es tanqués a l'amor de Déu.

—Senyor, Vós sou el Camí, la Veritat i la Vida: concediu-me viure de Vós, que sou l'Amor.