La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dimecres 21 de durant l'any
1ª Lectura (1Te 2,9-13): Ja recordeu, germans, com era el nostre esforç i el nostre cansament: per no ser una càrrega a ningú, treballàvem nit i dia, mentre us anunciàvem la Bona Nova de Déu. Déu és testimoni i vosaltres també, que la nostra conducta amb els qui van creure va ser sempre bona i justa, i no va donar a ningú cap motiu de queixa: ja sabeu com us animàvem i us confortàvem a viure d'una manera digna de Déu, que us crida al seu Regne i a la seva glòria. I ara no deixem mai de donar gràcies a Déu, recordant que, quan rebéreu de nosaltres la paraula de Déu, l'acollíreu com allò que és de veritat: no paraula d'homes, sinó paraula de Déu, que treballa eficaçment en vosaltres, els que heu cregut.
Salm responsorial: 138
R/. Heu penetrat els meus secrets, Senyor, i em coneixeu.
On aniria que el vostre esperit no hi fos present? On fugiria que jo no estigués davant vostre? Si pujava dalt del cel, vós hi sou, si m'ajeia als inferns, us hi trobo.

Provaré de prendre les ales de l'aurora per anar a viure a l'altre extrem del mar? També allà m'hi portarien les mans vostres, també allà m'hi vindrien a buscar.

Diré, doncs: Que m'amaguin les tenebres i tingui per llum la negra nit? Però per a vós no són fosques les tenebres, la nit us és tan clara com el dia.
Versicle abans de l'Evangeli (1Jn 2,5): Al·leluia. Els qui fan cas de la paraula de Jesucrist han arribat de debò a estimar Déu perfectament. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mt 23,27-32): En aquell temps, Jesús digué: «Ai de vosaltres, escribes i fariseus hipòcrites, perquè us assembleu a sepulcres emblanquinats que de fora apareixen certament com a bonics, però a l’interior són plens d’ossos de morts i de tota immundícia! Així també vosaltres del defora sembleu justos als homes, però a l’interior sou plens d’hipocresia i d’iniquitat.

Ai de vosaltres, escribes i fariseus hipòcrites, que edifiqueu els sepulcres dels profetes i adorneu els monuments dels justos, i dieu: “Si haguéssim estat en els dies dels nostres pares no hauríem pas estat còmplices d’ells en la sang dels profetes”! Per tant, doneu testimoni [contra] vosaltres mateixos que sou fills d’aquells que mataren els profetes. Així, doncs, ompliu vosaltres la mesura dels vostres pares!».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Ai de vosaltres, escribes i fariseus hipòcrites!»

Mn. Lluís ROQUÉ i Roqué (Manresa, Barcelona, Espanya)

Avui, com els dies anteriors i els que segueixen, contemplem Jesús fora de si, condemnant actituds incompatibles amb un viure digne, no solament cristià, sinó també humà: «Defora sembleu justos als homes, però a l’interior sou plens d’hipocresia i d’iniquitat» (Mt 23,28). Ve a confirmar que la sinceritat, la honradesa, la lleialtat, la noblesa..., són virtuts volgudes, estimades per Déu i, també, molt apreciades pels humans.

Per a no caure, doncs, en la hipocresia, he de ser molt sincer. Primer, amb Déu, perquè em vol net de cor i que detesti tota mentida per ser Ell totalment pur, la Veritat absoluta. Segon, amb mi mateix, per a no ser jo el primer enganyat, exposant-me a pecar contra l'Esperit Sant en no reconèixer els propis pecats ni manifestar-los amb claredat en el sagrament de la Penitència, o per no confiar prou en Déu, que mai no condemna al qui fa de fill pròdig ni perd ningú pel fet d'ésser pecador, sinó per no reconèixer-se'n. En tercer lloc, amb els altres, ja que també —com a Jesús— a tots ens posa fora de si la mentida, l'engany, la falta de sinceritat, d'honradesa, de lleialtat, de noblesa..., i, per això mateix, hem d'aplicar-nos el principi: «El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú».

Aquestes tres actituds —que podem considerar de sentit comú— les hem de fer nostres per a no caure en la hipocresia, i fer-nos càrrec que necessitem la gràcia santificant, degut al pecat original ocasionat pel “pare de la mentida”: el dimoni. Per això, farem cas a l'exhortació de sant Josepmaria: «A l'hora de l'examen vés previngut contra el dimoni mut»; tindrem també present a Orígenes, que diu: «Tota santedat fingida rau morta perquè no obra impulsada per Déu», i ens regirem, sempre, pel principi elemental i simple proposat per Jesús: «Que el vostre llenguatge sigui: “Sí, sí”, “No, no”» (Mt 5,37).

Maria no es passa amb les paraules, però el seu sí al bé, a la gràcia, fou únic i verídic; el seu no al mal, al pecat, fou rotund i sincer.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Els homes no podrien viure junts si no tinguessin confiança recíproca, és a dir, si no es manifestessin la veritat» (Sant Tomàs d’Aquino)

  • «Una podridura envernissada: aquesta és la vida del corrupte. Demanem avui la gràcia a l’Esperit Sant que ens foragiti de tot engany, demanem la gràcia de reconèixer-nos pecadors: som pecadors. Pecadors, sí. Corruptes, no» (Francesc)

  • «Els deixebles del Crist s’han revestit ‘de l’home nou, creat a la imatge de Déu en la justícia i la santedat de la veritat’ (Ef 4,24). Per això se’ls diu: ‘Abandoneu la mentida’ (Ef 4,25). Han de renunciar ‘a tota dolenteria i a tota falsedat, hipocresies, enveges i tota mena de maledicència’ (1Pe 2,1)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.475)