Avui, la denúncia que el Crist adreça als fariseus per llur hipocresia ens mena a considerar el perill de caure en la justícia merament "formal", tot forçant la veritat de les coses. La més fonamental, l'amor —"caritas"— és una força extraordinària, que mou les persones a comprometre's amb valentia i generositat en el camp de la justícia i de la pau.

Però solament en la veritat resplendeix la caritat. La veritat és llum que dóna sentit i valor a la caritat. Sense la veritat, la caritat cau en un mer sentimentalisme i, aleshores, l'amor esdevé una mena de farcell buit que s'emplena arbitràriament. Aquest és el risc fatal de l'amor en una cultura sens veritat. És presa fàcil de les emocions i les opinions contingents dels subjectes; una paraula de la que hom abusa i que hom distorsiona, acabant per significar el contrari.

—Jesucrist purifica i allibera de les nostres limitacions humanes la recerca de l'amor i de la veritat: Ell mateix és la Veritat (cf. Jn 14,6)