Avui assistim al començament del ministeri públic de Jesucrist: explicava el Regne de Déu amb paràboles, elegí els apòstols i realitzà diverses guaricions miraculoses. Aquests "signes" no eren la redempció mateixa, sinó que indicaven l'arribada del Regne i el seu baricentre: Déu.

Hom podria pensar que el primer criteri per a identificar el redemptor seria el "pa" (benestar...) per a finir amb la "fam". ¿Pot anomenar-se "redemptor" algú que no respon a aquest criteri? El marxisme ha fet precisament d'aquest ideal el centre de la seva promesa de salvació: creia poder transformar les pedres en pa, però ha donat pedres en lloc de pa...

—Està en joc la primacia de Déu. Es tracta de reconèixer-la com una realitat sens la qual cap altra cosa pot ser bona. Hom no pot governar la història amb meres estructures materials, tot prescindint de Déu. Si el cor de l'home no és bo, res no pot esdevenir bo. I la bondat del cor només pot venir d'Aquell qui és la Bondat mateixa: Déu.